L'iPunt del Tricentenari 8 : Agost. L'aportació musictecària

L’iPunt del Tricentenari és una iniciativa que consisteix en una col·lecció de 12 punts de llibre interactius amb una mostra literària del 1714 fins a l’actualitat i una banda sonora que contextualitza, acompanya, interpreta i estableix ponts entre la música de cada època i l’actual. L’objectiu és convertir una selecció commemorativa de la literatura catalana de 1714 fins a l’actualitat, en una porta d’accés de continguts musicals diversos. S’inclouran  obres  representatives dels diferents períodes, en trams de 25 a 50 anys, fins a hipotètiques bandes sonores que acompanyen  les lectures o seleccions de temes actuals que connecten amb el context històric de cada moment. La selecció musical es fruït de la col·laboració del músic Rafel Plana i el col·lectiu de musictecaris de l'associació AMPLI .

També s’imprimiran 30.000 exemplars dels  i-punts que es difondran des de les 10 biblioteques públiques participants  en el projecte #Ensolfa : Biblioteca Pública de Tarragona, Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona, Biblioteca Vapor Vell de Barcelona, Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, Biblioteca Pública de Lleida, Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella, Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, Biblioteca  Salvador Allende de Girona, Biblioteca Pública de Banyoles, Biblioteca Vallcarca-Els Penitents de Barcelona.

Després dels articles dedicats a l'iPunt 1, l'iPunt 2,  l'iPunt 3, l'iPunt 4, l'iPunt 5, l'iPunt 6 i l'iPunt 7,  presentem els fonaments de la selecció musical corresponent al vuitè tram històric.

1914-1939     Primo de Rivera 1923

1. Orfeó Català  A las barricadas  d'Angel Miret i Valeriano Orobón Fernández

Aquesta popular cançó de la Guerra Civil Espanyola té el seu origen en una cançó polaca del 1883, anomenada La Varsoviana, que fou escrita per un poeta polonès. L’adaptació espanyola fou elaborada per Àngel Miret, que va fer els arranjaments musicals, i per Valeriano Orobon, que va escriure la lletra. Incloem una versió de l’Orfeo Català que també va interpretar aquesta cançó, la qual es va convertir en himne de la CNT. Joan Puchades 

2. Hidrogenesse  El vestir d'en Pascual

Dels cabarets de Berlín, al Paral·lel de Barcelona amb una versió glam d'un cuplet també molt conegut. Un dels pocs que sobreviu a la Guerra Civil i arriba fins els nostres dies, cantat per Núria Feliu, Guillermina Motta i Hidrogenesse. Jaume Collell va dedicar un llibre al compositor d'aquesta peça -que també és l'autor de Fumando Espero, Joan Viladomat 'el músic de l'americana vermella'. Joan Viladomat i la Barcelona descordada dels anys vint. Aquesta obra és la biografia d'un dels músics més excepcionals i desconeguts d'aquest país, i, alhora, la història de la Barcelona del Paral·lel. Joan Collell explica sobre "El vestir d'en Pasqual": "Per tot plegat a l'acadèmia de Viladomat ja no s'hi veu tanta concurrència. Convé abandonar el principal i traslladar les classes a alguna habitació de la tercera planta, on hi ha l'habitatge familiar. Ara, la placa de sempre que diu "Mestre Viladomat" és a la porta de casa. El senyor Pasqual, propietari del pis, s'allotja en una de les habitacions. Aquest és un tracte habitual entre amos i llogaters. Vés a saber si l'home és l'inspirador d'"Elàstics blaus", el cuplet més estrafolari del compositor, que amb el pas del temps ocupa un lloc permanent a la llista dels títols més aplaudits de la cançó catalana. En els pentagrames manuscrits originals hi figura la classificació de foxtrot. Entre les claus de sol i fa del piano el tema desplega una eclosió rítmica tan característica que s'assimila a les formes més genuïnes del xarleston, alhora que combina als cops de taló i punta de l'acrobàtic claqué americà" (p. 46-50). Lidia Noguerol

3. Maurice Ravel (London Symphony Orchestra & Arpád Jóo)  Boléro  

Avui ningú ho diria, però quan es va estrenar, el 1928, aquesta composició va suscitar cert escàndol pel seu caràcter experimental. Concebuda originalment com un ballet, aquesta peça, molt coneguda, consta d' un tema i un contra tema que es van repetint una vegada i una altra amb un tempo immutable des del principi fins al final, mentre diferents instruments s'hi van afegint fins arribar al crescendo final.  Jean Echenoz parla a la novel·la "Ravel" de la composició del "Bolero" i dels últims deu anys de la vida del seu autor. Lidia Noguerol

4. Ute Lemper  Die Dreigroschenoper: Morität von Mackie Messer

Lletra de Bertolt Brecht i música de Kurt Weill, per a una cançó molt popular. Composta durant la convulsa República de Weimar, formava part de "L'òpera dels tres rals". Aquesta obra explica les aventures del fascinerós Mackie Messer. Frank Sinatra la va versionar en anglès amb el títol de "Mack The Knife" i Rubén Bladés en castellà com a "Pedro Navaja". A l'iPunt podeu escoltar aquesta cançó cantada per Ute Lemper, coneguda per la seves interpretacions de Kurt Weill. Atenció a com canta les erres. Lidia Noguerol

5. The Clash  Spanish Bombs

Inclosa a l'àlbum "London Calling", és un homenatge del grup de punk britànic a la Guerra Civil Espanyola. La musictecària Miss Danger va dedicar un post molt divertit a aquesta cançó. Per saber més coses de la relació de Joe Strummer amb Andalusia, podeu mirar el documental "Quiero tener una ferretería en Andalucía". Lidia Noguerol

6. Billy Stewart  Summertime Single Version

Versió de la cançó "Summertime", de l'òpera de George i Ira Gershwin "Porgy and Bess". Billy Stewart va convertir pel segell Chess de Chicago, aquesta cançó de bressol en un desgasta soles, amb el seu singular scat-singing -cantar síl·labes sense sentit- que encara avui és capaç d'encendre les pistes de molts allnighters de soul i r&b. Lidia Noguerol

7. The Durutti Column  For belgian friends

The Durutti column es van donar a conèixer  a The Factory, el club de Manchester fundat per Tony Wilson on també es van popularitzar els Joy Division. Mentre que la banda de Ian Curtis portava per nom el qualificatiu que els nazis feien servir per referir-se a les dones jueves que eren utilitzades com a esclaves sexuals als camps de concentració nazis, The Durutti Column homenatjaven amb el seu nom al revolucionari anarquista espanyol Buenaventura Durruti i a la seva columna de milicians en la guerra civil espanyola. La banda mai va assolir la popularitat d’altres bandes del mateix segell (Factory records), però ens van deixar un bon grapat de cançons, algunes de les quals fou força coneguda als anys 80, com és el cas d’aquest “For belgian friends. Joan Puchades 

8. Louis Amstrong  West End Blues

L’any 1928 Joe “King” Oliver va composer aquest tema que fou enregistrat el mateix any per Louis Amstrong en el seu disc Hot Fives And Sevens, Vol. 3. 

Mentre Catalunya patia la dictadura de Primo de Rivera, als Estats Units emergien moviments socials que començaven a reivindicar els drets de les minories, tot i que l’esclavitud continuava molt present al país nord-americà. Però la música va donar protagonisme a moltes minories, i músics com Louis Amstrong començaven a escriure les primeres línies d’una historia que amb els anys aniria creixent fins a convertir-se en llegenda. Joan Puchades 

9. Al Tall  Per culpa 

Del ja llegendari disc “Quan el mal ve d’Almansa”, aquesta cançó parla de la Guerra Civil i les seves conseqüències, així com de la represàlia i certes actituds pròpies d’aquells moments, com el canvi de bàndol. Les cançons d’Al tall són un retrat de diferents èpoques del nostre país, a més d’un vehicle de recuperació de la nostra música popular. Una banda imprescindible. Joan Puchades 

10. Eduard Toldrà i Soler  Soneti de la rosada 

La Biblioteca de Catalunya conserva el fons personal d’Eduard Toldrà, que fou considerat una de les grans figures del Noucentisme musical. A més de compositor, fou també violinista, professor de violí i de direcció d'orquestra a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i, posteriorment, director titular de l'Orquestra Municipal de Barcelona. Aquest “Sonetí de la rosada” fou creat per Toldrà l’any 1922. Joan Puchades 

11. Julian Cope The Armenian Genocide

El primer genocidi planejat i desenvolupat sistemàticament contra un grup de població per raó del seu origen, religió o llengua. Es calcula que 1 milió i mig d'armenis van ser deportats i exterminats de forma implacable i calculada durant el triunvirat dels generals Talat, Enver i Cemal que va dirigir l'imperi otomà des del 1908 fins al 1918.  La República de Turquía, creada per Mustafa Kemal 'Atatürk', un dels companys dels generals esmentats, mai ha reconegut el genocidi. Actualment, estan sortint a la llum documents que apunten a alguns generals de l'Imperi Germànic, aliats dels otomans durant la I Guerra Mundial, com a freds autors i assessors del disseny tècnic de la massacre. L'inclassificable músic i musicòleg Julian Cope ens presenta una sentida narració d'aquesta tragèdia del 1915. Josep Lluís Villanueva

12. Hüsnü Senlendirici  Izmir'in Kavaklari

Durant els 600 anys de l'Imperi Otomà, les comunitats grega i turca, cristians i musulmans, comunitats jueves o armènies i moltes altres comunitats de diferents orígens, costums, creences i llengües varen conviure en una harmonia admirable especialment en grans aglomeracions urbanes com Constantinoble, Tessalònica o Izmir (Esmirna). Amb la decadència de l'imperi i l'aparició dels nacionalismes romàntics, el segle XIX i part del XX van convertir els territoris otomans en un enorme camp de batalla amb continues guerres i massacres de tota mena. El 1922 els generals en el poder als seus respectius països,  Kemal i Venizelos, van acordar una brutal neteja ètnica expulsant milers de musulmans fora de Grècia i de cristians fora de Turquia. Les cançons però encara són testimoni de que ambdós comunitats en formaven, en realitat una sola. La cançó İzmir'in kavakları (Els àlbers d'Izmir) n'és només un exemple, ambdós comunitats la reconeixen com seva. Aquesta versió moderna està interpretada pel virtuós clarinetista gitano-turc Hüsnü Selendirici, nascut a Pèrgam, a prop de la ciutat d'Izmir, a la costa egea oriental, juntament amb el Trio Chios : Markellos Poupalos (guitarra, oud i veu), Manolis Stathis (buzuki) i Stamatis Poupalos (violí), músics de la costa egea occidental. Josep Lluís Villanueva 

13. Roberto Murolo  Dicitencello vuje

La cançó napolitana és, resumint, un tresor musical de valor incalculable que no para de creixer des del segle XIII. Centenars de cançons precioses que han cantat centenars d'artistes de primera fila així com milions de persones, napolitanes o no  al llag dels temps i per tot arreu. He seleccionat una de les meves favorites que data de l'any 1930. Dicitencellu vuje (Digues-li) és una desesperada cançó d'amor d'una bellesa impressionant. El protagonista parla amb una amiga de la noia a qui estima amb bogeria: "dígues-li que l'amor per ella m'aturmenta l'ànima" però al final de la cançó el noi no pot dissimular més i entre llàgrimes confessa que és ella, i no l'amiga, qui l'està matant d'amor. La passió napolitana al màxim. Tota una òpera concentrada en 3 minuts i mig en la versió pura i despullada del millor dels intèrprets de la canzone napuletana, l'etern Roberto Murolo. Josep Lluís Villanueva

14. Ferrante & Teicher  Theme From "Lawrence Of Arabia" de Maurice Jarre 

Un dels personatges més famosos de la I Guerra Mundial va ser l'oficial britànic Thomas Edward Lawrence, qui durant els seus anys destinat a l'Aràbia va aconseguir agrupar les tribus àrabs per lluitar contra els turcs i per la seva independència, convertint-se en un mite vivent. El 1962, s'en va fer una celebrada i molt premiada pel·lícula amb actors com Peter O'Toole, Anthony Quinn, Omar Sharif i Alec Guinness. La banda sonora de Maurice Jarre contenia un tema que molt aviat es va convertir en clàssic de la música ambiental de tots els temps. Presentem una versió en autèntic muzak a carrec de Ferrante & Teicher, un duet professional de l'Easy Listening més estricte. L'èpica heroica convertida en deliciosa melodia d'ascensor. Josep Lluís Villanueva

15. Gökmen  Dı Nav Çanakkaleye

La I Guerra Mundial va tenir molts episodis de gran crueltat però un dels moments més significatius del dramàtic absurd que significa tota guerra és, tal vegada, la coneguda com la batalla de Gal·lípoli o campanya dels Dardanels, una operació militar que es desenvolupà a la península de Gal·lípoli entre 1915 i 1916. L'operació s'inicià com un esforç conjunt del Regne Unit i França per obrir un nou front a l'est contra l'imperi otomà, aliat de les potències centrals, i finalment capturar la seva capital, Constantinoble. A Turquia l'operació es coneix com a Çanakkale Savaşları, per raó de l'escenari on va tenir lloc (la província de Çanakkale). A Çanakkale, en ple Mediterrani Oriental, van morir 8.141 homes provinents... d'Austràlia i Nova Zelanda !!!, com a soldats de la Commonwealth .... La cançó interpretada per l'aşık (cantant i interpret de saz) kurd, Gökmen, és una de les moltes que rememoren aquesta bogeria.  Josep Lluís Villanueva

Terrassa del Café Español,  al Paral·lel de Barcelona (ca.  1920-1930)

foto: Joan Gaspar 

Guies per llegir i escoltar #3: Charlie Parker

Des de la Biblioteca Vallcarca i els Penitents us presentem la tercera de les Guies per llegir i escoltar. El contingut d'aquestes guies relaciona els llibres amb els CD's de l'artista que es troben a la biblioteca.També es detallen els estils musicals associats al músic, tot apropant la seva obra al públic no expert que vulgui orientar la seva escolta. 

Els protagonistes de la nostra guia són Charlie Parker, també conegut com a Bird,  i l'estil que va revolucionar el jazz a principis dels anys 40: el Bebop. 

Charlie Parker és un dels més músics més determinants en l'evolució de la música durant el segle XX. Format en els ambients musicals de la seva Kansas City natal, va transformar el jazz del seu temps i el va impulsar a velocitat meteòrica amb la seva singular forma de tocar el saxo.

Màxim exponent d’una generació revolucionària, juntament amb Dizzy Gillespie, Thelonious Monk o Kenny Clarke, va assentar les bases del futur del jazz amb un llenguatge musical innovador. El seu estil, clarament hereu del blues i del so de Kansas City, partia d'una visió personal de les harmonies que provenien del jazz més tradicional. 

Bird es lliurava a la improvisació frenètica d'excels virtuosisme, donant a la interpretació d'un tema el mateix grau d'importància que al lliure desenvolupament dels solistes o a les parts rítmiques que sovint adquirien un marcat protagonisme. 

Amant dels excessos, l'alcoholisme i l'addició a l'heroïna van provocar ràpidament el seu deteriorament físic. Durant, els últims anys de la seva carrera, Parker ja no era capaç de tocar de forma tan inspirada. No obstant, dos anys abans de la seva mort l'any 1955, va realitzar juntament amb Dizzy Gillespie, Bud Powell, Max Roach i Charles Mingus, un dels millors concerts de la història del jazz: Jazz at Massey Hall (1953). 



Si voleu descobrir el millor Bird i els músics que el van acompanyar durant aquells musicalment revolucionaris anys 40, escolteu la playlist que hem realitzat. Una oportunitat per assaborir els plaers del seu art i del jazz d'una època que obria el pas al futur d'aquest gènere amb determinació i una força inaudita.






Lo primero que le llegaba al público de su música era la velocidad a la que tocaba. Pongan esos discos a dieciséis revoluciones por minuto y escucharán unas estructuras mínimas perfectas. Nadie ha superado su autoridad, la decisión con la que atacaba el instrumento o la fuerza que desprende su lirismo. 

Robert George Reisner. Nostalgia de Charlie Parker. Global Rhythm, 2009


Guies per llegir i escoltar # 1. Miles Davis
Guies per llegir i escoltar # 2. Soul: els orígens

L'iPunt del Tricentenari 7 : Juliol. L'aportació musictecària

L’iPunt del Tricentenari és una iniciativa que consisteix en una col·lecció de 12 punts de llibre interactius amb una mostra literària del 1714 fins a l’actualitat i una banda sonora que contextualitza, acompanya, interpreta i estableix ponts entre la música de cada època i l’actual. L’objectiu és convertir una selecció commemorativa de la literatura catalana de 1714 fins a l’actualitat, en una porta d’accés de continguts musicals diversos. S’inclouran  obres  representatives dels diferents períodes, en trams de 25 a 50 anys, fins a hipotètiques bandes sonores que acompanyen  les lectures o seleccions de temes actuals que connecten amb el context històric de cada moment. La selecció musical es fruït de la col·laboració del músic Rafel Plana i el col·lectiu de musictecaris de l'associació AMPLI .

També s’imprimiran 30.000 exemplars dels  i-punts que es difondran des de les 10 biblioteques públiques participants  en el projecte #Ensolfa : Biblioteca Pública de Tarragona, Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona, Biblioteca Vapor Vell de Barcelona, Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, Biblioteca Pública de Lleida, Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella, Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, Biblioteca  Salvador Allende de Girona, Biblioteca Pública de Banyoles, Biblioteca Vallcarca-Els Penitents de Barcelona.

Després dels articles dedicats a l'iPunt 1 , l'iPunt 2,  l'iPunt 3, l'iPunt 4, l'iPunt 5 i l'iPunt 6, presentem els fonaments de la selecció musical corresponent al setè tram històric.

1889 - 1914     Modernisme (1892 : primera festa modernista al Cau Ferrat de Sitges)

1. Johan Cruyff   Oei Oei Oei (Dat Was Me Weer Een Loei) 

L’any 1899 es la data fundacional del F.C.Barcelona. Una de les figures cabdals de la seva història es l’holandès Johann Cruyff, fitxat com a jugador el 1973. L’idiosincràsia i el carisma del jugador arribaran molt més enllà del que hom es podia esperar. El 1969 canta aquesta cançó sobre una escapada nocturna escrita per Peter Koelewijn, i que es popularitzaria desprès a Barcelona.  Jaume Vilarrubí

2. Hypnotic Brass Ensemble  War 

L'"Hypnotic Brass Ensemble" és una formació al·lucinant de metalls, formada per 8  dels fills del trompetista de jazz Phil Cochran, que també té treballs que deixen sense alè. Hip hop, rock i funk contagiós per commemorar l'esclat de la I Guerra Mundial, el 1914. Una curiositat: Aquesta cançó també forma part de la banda sonora de la pel·lícula "Els jocs de la fam". Lidia Noguerol

3. Maurice Ravel  Jeux d'eau

Ravel, un dels escassíssims representants de l’impressionisme a la música, era un pianista excepcional. Capaç d’incorporar totes les novetats formals, tècniques i sensibles de la seva època, era també un artista capaç d’inventar-ne de noves. La creació està cronològicament en aquest període, però la seva influència el fa plenament contemporani i internacional. Juliàn Figueres

4. Chuck Berry  School Days

La coneguda com  Setmana Tràgica van ser les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 25 de juliol i el 2 d'agost de 1909. Una violència social extrema va envaïr la ciutat de Barcelona amb gravíssimes conseqüències de tota mena entre les que destaquen la crema de convents, esglésies i escoles, molt majoritàriament controlades per l'Església Catòlica. Un cop sufocada la rebel ió, certs sectors socials, àvids de revenja, van apuntar cap a l'escola laica com a incitadora de l'odi al sistema polític i religiós. Seguint l'acusació formulada en una carta que li dirigiren els prelats de Barcelona, va ser detingut Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l'Escola Moderna, a qui acusaren de ser l'instigador de la revolta. Malgrat les protestes internacionals, el 13 d'octubre va ser afusellat al castell de Montjuïc juntament amb quatre acusats més. Cap d'ells no havia estat dirigent destacat durant la revolta. Josep Lluís Villanueva

5. Claude Debussy  La catedral submergida

Debussy és un dels artistes clàssics més singulars de la història. Dotat d’una sensibilitat extraordinària, sovint incapaç de rematar les seves obres, va saber frenar el virtuosisme romàntic oferint tocs impressionistes, obrint l’harmonia. “La catedral submergida”, per a piano sol, basta per entendre per què la música és important a les nostres vides. Julián Figueres

6. Erik Satie  (Aldo Ciccolini, piano)  Gnossiennes:  No.1 

Anem a França i al piano, el so d’una època! Més transportable, més íntima i més universal alhora. Satie, inventor de la forma “gnosienne” (de la mateixa manera que va inventar la forma “gymnopedie”, abocava al piano la seva imaginació més curiosa). Se les considera danses, però si intenteu ballar-les veure que són quelcom més. Al seu estudi no tenia piano: la música estava al seu cap. Julián Figueres

7. Henry Mancini  The Party 

Ignoro si a les festes modernistes de Sitges, hi anava algú tan maldestre com el personatge que interpreta Peter Sellers a la pel·lícula de Blake Edwards coneguda a les nostres contrades com "El guateque". Dedico el "main theme" d'aquesta pel·li a la primera festa modernista que va tenir lloc al "Cau Ferrat" de Sitges, propietat de Santiago Rusiñol. Henry Mancini és l'autor de la banda sonora d'aquesta pel·lícula. "The Party" té l'estil "lounge" i lleuger de Mancini, que adorna la composició amb tocs humorístics i un sitar  psicodèlic. Lidia Noguerol

8. Erik Satie (Reinbert de Leeuw, piano) Gnossiennes: No. 5

Erik Satie va ser un dels precursors del minimalisme musical i la música repetitiva, i fou considerat un dels pianistes més influents de la història. A finals del segle XIX va crear les Gnossiennes, un seguit d’obres classificades com a  danses. El pas del temps ha popularitzat aquestes peces, ja que han estat força presents al cinema, la ràdio i la televisió. La No. 5 de les Gnossiennes es coneix com a Modéré, i fou la primera que Satie va composar, l’any 1989. Joan Puchades

9. Scott Joplin (Marvin Hamlisch, adaptació)  The Entertainer 

Scott Joplin fou un pianista estadounidenc i un dels més emblemàtics representants del Ragtime. Japlin va composar The Entertainer: a rag-time two step l’any 1902, sense saber que es  convertiria en una peça conegudíssima arreu del món. La cançó (adaptada per Marvin Hamlisch) formava part de la banda sonora de El Golpe, pel·lícula de George Roy, guanyadora de 7 premis Òscar l’any 1973. The Entertainer va ser molt popular als EEUU durant els anys 30, època en que la pel·lícula estava ambientada.  Joan Puchades

10. Enric Morera i Viura - Cobla La Principal de La Bisbal La Santa Espina 

Enric Morera i Viura fou un músic i compositor català molt prolífic. Es va convertir en un exponent del nacionalisme musical català, fins al punt que escrivia en català (en lloc de fer-ho en italià, com era habitual) les anotacions sobre tempos, dinàmica,… Aquest fet suposava una limitació pels intèrprets d’altres llengües. Morera va escriure 50 partitures per a escena, obres simfòniques i poemes corals, però foren les seves Sardanes (56 per a cobla i un nombre més reduït de Sardanes corals) les obres que més el van donar a conèixer. La Santa Espina és una de les peces més populars d’aquest compositor nascut a Barcelona, l’any 1865. Joan Puchades

11. Teverano  Musical Express

El detonant dels fets de la Setmana Tràgica va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, a on el dia 9 del mateix mes havia començat la Guerra de Melilla....
Melilla ...  paraula normalment associada a la mili o a una tanca metal·lica plena de persones que la volen saltar. Però de sobte, la primera associació mental que he tingut ha estat una frase que vaig escoltar fa molts anys a la tele en la boca del mestre Josep Maria Bardagí. Era la primera emissió d'un nou programa musical, el llegendari Musical Express, dirigit per l'Àngel Casas del 1980 al 1983 que, no sé perquè se'm va quedar gravada a la memòria per sempre més. El director del programa estava entrevistant al compositor de la sintonia del mateix, sintonia que estava interpretada per 'Teverano', un nou supergrup liderat per Bardagí on també tocaven el Kitflus, el Jordi Clúa i el Francesc Rabassa, tots ells veterans músics de l'escena progressiva catalana, amb un paper protagonista pel violí de Pere Bardagí.  L'Àngel Casas li preguntava pel significat de l'estrany nom de la nova banda, a la qual cosa el mestre va respondre que es tractava d'un fragment d'una frase d'una carta d'un amic (no recordo qui ni sobre què) que deia : nos veremos en Melilla este verano ... així d'absurd, però així d'impactant en el meu cervell com per no oblidar-ho mai més encara que no tingués absolutament cap sentit ... fins al dia d'avui. Teverano només van enregistrar un àlbum introbable durant dècades que finalment va ser reeditat en CD. Josep Lluís Villanueva

12. La Trinca  In Secula Seculorum

Després de l'assassinat de Ferer i Guàrdia, a més a més, arreu de Catalunya també es van tancar totes les escoles laiques, també les anomenades "neutres", i diverses entitats titllades de lliure-pensadores. L'escola .... caramelet sempre cobejat pel poder ... La Trinca van publicar un àlbum vitriòlic com a resposta al cop d'estat del guardia civil Tejero el febrer del 1981. Va ser una reacció artística immediata i memorable com poques vegades he vist en el món de la música (una altra d'impagable, per exemple, és la del grup sureny Lynyrd Skynyrd publicant el Sweet Home Alabama com a resposta al Souther Man de Neil Young). Tot l'album de La Trinca, amb el genial títol Opus 10 (realment era també el seu desè àlbum), estava farcit de cançons extraordinàries. Música alegrement implacable en contra de tots els valors encarnats pel règim franquista. Un per un, tots els símbols de la España més eternament carcamal quedaven triturats sense compassió. Un d'ells, com no, l'Església Catòlica, tradicionals propietaris naturals de l'escola al nostre país. Poques vegades en la història han cedit part del seu monopoli. Josep Lluís Villanueva 

13. The Alan Parsons Project  La Sagrada Familia

El 1891 van començar les obres de la façana del naixement del temple expiatori de la Sagrada Família de Barcelona. Anteriorment, l’any 1882 es quan van començar de veres amb l’adquisició del terrenys on s’erigirà. El 1987 el grup britànic The Alan Parsons Project van dedicar un àlbum sencer a la figura de Gaudí, el seu primer single va ser aquest que porta per títol: La Sagrada Família. Jaume Vilarrubí

14. Francesco De Gregori  Titanic
Durant la matinada del 14 al 15 d’abril de 1912 s’enfonsa el que llavors era el major transatlàntic del mon, tothom coneix la història. L’extraordinari cantautor romà Francesco de Gregori li dedica l’any 1982 aquest LP i un dels primers singles. Jaume Vilarrubí

15. Pérez Prado  Perfidia
Sempre hem sabut que "Spain is different". Quan els imperis colonials assolien la seva màxima expressió, "el reino" perdia les seves últimes colònies a ultramar. La desfeta de Cuba al ritme d'un famós mambo de Pérez Prado. En fi, sempre quedaran les obres de la "Generació del 98".  Lidia Noguerol 

"Blues del segle XXI. Internacional": una playlist de la Biblioteca Vallcarca i els Penitents

Després de la passada 12a. edició del Festival de Blues de Barcelona, probablement us haureu quedat amb ganes de més blues. Per tal de saciar la vostra set, la Biblioteca Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot ha elaborat una playlist amb una selecció dels músics i les bandes que han fet ressorgir el blues en els albors d'aquest segle XXI. La llista té abast internacional i deixem per a una segona playlist que publicarem més endavant, els músics de casa nostra.

El blues del segle XXI que té com a principals apòstols The Jon Spencer Blues Explosion, Jack White, North Mississippi Allstars o The Delta Saints, entre d'altres, és ric i divers. Trobem des de propostes més puristes, arrelades a la tradició del blues rural, a grups que és llencen a l'experimentació amb esperit punk. A la playlist que us presentem, hem seleccionat les bandes i els músics que han desenvolupat la seva producció des dels anys 90, moment de renovació a partir del qual el blues explora un ampli espectre de gèneres musicals amb què es fusiona.

Leadbelly, Robert Johnson, Muddy Waters i tants altres gegants del blues han deixat un llegat que els seus besnéts continuen mantenint viu, traspassant el temps, renovant o no el seu llenguatge però, en tot cas, conservant la seva essència.  

El blues del segle XXI gaudeix d'una etapa dolça fent palès que aquesta música centenària, nascuda en els camps de cotó del Delta del Mississipí, connecta amb l'ànima dels homes i les dones de l'era tecnològica.

LA PLAYLIST: 

UNA MICA DEL BLUES DEL SEGLE XXI A YOUTUBE: 

SCOTT H BIRAM (Lockhart, Texas - Estats Units)

HERITAGE BLUES ORCHESTRA (New York, França, Chicago)

SEASICK STEVE (Oakland, California - Estats Units)

THE DELTA SAINTS (Nashville, Tennessee - Estats Units)




NORTH MISSISSIPPI ALLSTARS (Hernando, Mississippi - Estats Units)




JACK WHITE (Detroit, Michigan - Estats Units)



CW STONEKING (Austràlia)

Seleccions Rare, Groove, & Tururut IV: Mood mosaic

Les seleccions Rare, Groove, & Tururut son una sèrie de posts sobre selectes i singulars recopilacions de música dels anys 50, 60, i 70, més o menys rara i més o menys difosa, feta en estranyes edicions i segurament adreçades a minories. Afegim que la gran majoria es troben també descatalogades físicament. Petits tresors que conformen la cara B de la nostra discografia.

The Mood mosaic són una sèrie de recopilacions fetes pel segell italià Partners in crime (una més que probable referència al primer episodi de la popular sèrie britànica Doctor Who) amb la intenció de remarcar la importància d'una sèrie de grups i de temes sorgits a partir de finals dels 60 i durant els setanta en l'òrbita més groovy de l'escenari tant europeu (França, Alemania, i Regne Unit) com americà, tot saltejat de Soul funk autèntic, amb jazz suau, i fins i tot algunes maneres pop: tot hi té cabuda, fins i tot bandes sonores.

Van arribar a sortir 14 cds, cadascun amb una temàtica unitària diferent (avui en dia encara se'n poden trobar via Amazon, tant en cd com en mp3, i potser encara algun vinil de segona mà).

La imatge gràfica de la col·lecció té una acurada barreja de l'estètica més puntera de l'època adobada amb un clar batec eròtic.

 01. VA - The Mood Mosaic Vol.1: The Hascisch Party! (1997)

 02. VA - The Mood Mosaic Vol.2: Barnie's Grooves (1997)



 03. VA - The Mood Mosaic Vol.3: The Sexploitation (1997)



 04. VA - The Mood Mosaic Vol.4: Les Yper Sound! (1997)

 05. VA - The Mood Mosaic Vol.5: Supervixens (1997)

 06. VA - The Mood MosaicVol.6: Jazz A Go Go (1998)



 07. VA - The Mood Mosaic Vol.7: The New Shapes Of Sound (1998)



 08. VA - The Mood Mosaic Vol.8: Funky In A Minor Mode (1999)



 09. VA - The Mood Mosaic Vol.9: The Sound Bullett (2000)



 10. VA - The Mood Mosaic Vol.10: Retro Active (2000)



 11. VA - The Mood Mosaic Vol.11: Feelin' Funky (2002)

 12. VA - The Mood Mosaic Vol.12: Mondo Porno (2007)



 13. VA - The Mood Mosaic Vol.13: Soul Seduction (2009)



 14. VA - The Mood Mosaic Vol.14: Book A Trip (2011)

Com a tast no està gens malament...hi ha molta més música de la que sembla!

Lo Jaume.

Estadístiques sobre la música a la biblioteca, el mercat discogràfic i les pràctiques musicals : Dossier ACIM edició 2014

L'Associació de Musictecaris AMPLI ha mantingut des del principi un estret contacte amb els bibliotecaris musicals francesos associats en la ACIM amb el mateix esperit cooperatiu, aprenent i compartint experiències i reflexions a l'entorn de la música a la biblioteca pública. En aquesta línia, presentem avui un dossier estadístic que considerem especialment rellevant per la enorme aportació d'elements objectius (i en alguns casos sorprenents) que ajuden a reflexionar amb serenitat i, per tant, a prendre decisions més sensates sobre quins serveis musicals ha d'oferir la biblioteca pública. Tot i que el desitjable seria elaborar el mateix dossier amb les nostres pròpies dades, les que presentem aquí ens mostren el comportament cultural d'una societat molt propera a la catalana i que majoritàriament poden ser perfectament extrapolables i vàlides també per a nosaltres. Donem la paraula als nostres companys Sophie Cornière, presidenta de l'ACIM, i Nicolas Blondeau, autor del dossier. 

* * *

Dins l’actual debat sobre el manteniment de la música a la biblioteca, que de vegades pot esdevenir irracional, l’ACIM vol adoptar un rol d’observatori , proposant la recopilació i la síntesi de les estadístiques sobre les col·leccions i els préstecs de documents sonors a la biblioteca, l’estat del mercat de la música enregistrada, i el desenvolupament de les pràctiques musicals i digitals.

Gràcies a Nicolas Blondeau  per la realització d’aquest dossier, l’objectiu del qual és donar visibilitat a cada un dels elements per tal d’adaptar-se a l’evolució de les pràctiques musicals i d’adoptar polítiques d’acord amb les transformacions observades. L’ACIM actualitzarà aquestes dades anualment conservant en arxiu els dossiers dels anys precedents per tal de permetre la seva consulta a llarg termini.

Sophie Cornière, Presidenta de l’ACIM

———————————-

En un moment en que el món digital modifica en profunditat l’accès a la informació i les obres culturals, l’oferta d’enregistraments musicals a les biblioteques sembla qüestionada en la seva forma actual de discoteca [discothèque de prêt, discoteca de préstec: denominació original de les col·leccions de discos de les biblioteques públiques]. La crisi del disc, el descens dels préstecs a la biblioteca ... tot sembla contribuir a anunciar la fi dels temps de la col·lecció i l’adveniment de l’era del flux, mentre que les noves generacions recorren a noves pràctiques d’escolta on la música es consum d’una manera desmaterialitzada (streaming, descàrrega ...)

En aquest context, discothécaires [responsables de les discothèque de prêt]  , bibliotecaris musicals, responsables d’equipaments i responsables polítics s’interroguen per saber si cal mantenir les col·leccions d'arxius d'àudio, o més aviat completar-les o directament remplaçar-les, amb recursos digitals o altres serveis.

Per tal de proporcionar eines a les biblioteques en aquesta problemàtica, l’ACIM ha volgut recopilar i presentar les estadístiques el més actuals possibles sobre les evolucions de la música a les biblioteques, del mercat discogràfic i de les pràctiques musicals que ajudin a la reflexió més enllà de prejudicis i de dogmes de modernitat o conservadorisme.

El disc, en tant que objecte físic, té algun futur? És encara necessària una col·lecció d’enregistraments sonors dins una biblioteca pública? Com interpretar  les tendències actuals per definir els serveis de demà? Sense pretendre donar respostes a aquestes qüestions sota la forma de recomanacions, l’ACIM vol participar en el tractament i la valoració de les dades i els indicadors existents, per tal de permetre a cadascú construir la seva pròpia reflexió, aportant una ajuda a la decisió sobre aquest tema.

1. Les col·leccions i el préstec de documents sonors a  les biblioteques

« Els discos compactes pràcticament no surten en préstec »

Fals: S'observa una disminució significativa en els préstecs (registrada en molts equipaments des de mitjans de la dècada de 2000). A les biblioteques, cada llibre imprès es va prestar una mitjana de 1'4 vegades per any . Els materials d'àudio, però, es van prestar una mica més sovint, amb una mitjana anual de 2'1 préstecs per any. (Observatoire de la lecture publique. Rapport 2013)

2. El dipòsit legal dels documents sonors

« Amb l'aparició de la música digital, el nombre de discos editats ha baixat molt »

Fals: El nombre de títols dipositats al DL continua sent elevat (12.505 documents) mai havia estat tan alt des de 2004, a excepció de 2012 (14.669). (BNF. Xifres del dépôt légal)

3. El mercat de la música enregistrada

« Amb les descàrregues i l’streaming, la quota de mercat del disc físic és gairebé zero en l'economia de la música »

Fals: El 2013, a França, el mercat físic seguia representant el 74,5% del mercat de música enregistrada, la quota de mercat de les descàrregues i de l’streaming han estat  del 12,71% i del 10,96% respectivament. (xifres de l’ SNEP)

4. Les pràctiques culturals: l’escolta de música i la pràctica  musical amateur 

« Escoltar música ha esdevingut una de les pràctiques favorites dels francesos»

Verdader: El 2008, el 34% dels francesos escoltava música tots els dies o gairebé contra el 27% de fa onze anys. (Ministère de la Culture. Les pratiques culturelles des Français à l’ère numérique : Éléments de synthèse 1997-2008)

——————————————————————
——————————————————————

1. Col·leccions i préstec de documents sonors a les biblioteques 

L’observatori de la lectura publica és un organisme que depèn del  Ministère de la Culture et de la Communication responsable de la recopilació, processament i difusió de dades estadístiques sobre les biblioteques públiques..

http://www.observatoirelecturepublique.fr/observatoire_de_la_lecture_publique_web/

I. Dades per biblioteca

Permet la consulta en línia les estadístiques de les biblioteques municipals i intercomunals recollides pel Service du livre et de la lecture du ministère de la culture et de la communication.

L’accès a les dades de les biblioteques està disponible a través d'una recerca per unitat administrativa 2009-2012: http://www.observatoirelecturepublique.fr/observatoire_de_la_lecture_publique_web/FR/recherche_ua.awp

Pestanya D – Col•leccions > D4 – Documents àudio-visuals > Documents sonors : musica

Pestanya E – Usos i usuaris de la biblioteca> 2 – Préstecs > Documents sonors : musica

II. Informe de síntesi estadística 2012

El Rapport de synthèse statistique 2012 del Service du livre et de la lecture (pdf).  Extractes de l’informe en quant a documents sonors:

Fons sonors

“El 2012, el 57 % de les biblioteques disposaven d’un fons de documents sonors (en suport físic), tant de música com àudio llibres, per només només un 17% en els punts d’accés al llibre (qualificació francesa per als equipaments menors en funció del nombre de documents, horaris, qualificació dels responsables i superfície). Integrant els equipaments que no en tenen, s'estima que la biblioteca proposava un fons amb una mitjana de 1.700 documents sonors, amb una proporció de 26 documents sonores per cada 100 habitants” (p. 21)

"Cal assenyalar que el 2010, només el 48% de les biblioteques disposaven d’un fons de documents sonors, per un 13% en els punts d'accés al llibre. Per tant, les biblioteques han experimentat un augment de 9 punts en dos anys d'aquest índex de subministrament (integralment vinculat a biblioteques al servei de menys de 20.000 habitants), i els punts d'accés al llibre un augment de fins a 4 punts. Entre 2011 i 2012, les col·leccions d'enregistraments sonors de les biblioteques han experimentat un augment de volum del 5%, un augment limitat, però superior a l'observat en els llibres impresos". (p. 22)

Naturalesa de les col·leccions

La biblioteca disposa d'un fons mitjà  de prop de 22.000 documents: 80% llibres, 10%  publicacions periòdiques,  8% àudios i 3% pel·lícules" (p. 25)

"En un enfocament purament quantitatiu, podem dir que està garantida l'equitat d'accés a un fons de magnitud relativa. Aquesta equitat d'accés està totalment garantit pels llibres, de 1.500  a 1.800 llibres per  inscrit, independentment de la població coberta. No obstant,  és menys verificada per als punts d'accés als llibres i les biblioteques de municipis de menys de 5.000 habitants en el cas dels enregistraments sonors i vídeos, documents, respectivament, 4 i 8 vegades menys presents que en altres equipaments. "

Adquisició de documents sonors

"Gairebé una biblioteca de cada dos (41%) va adquirir enregistraments sonors el 2012. Els resultats varien considerablement depenent de les poblacions cobertes. 98% per a les biblioteques dels municipis de 40.000 habitants o més, el 91% de les biblioteques de 20.000 a 40 000 habitants, el 74% de 5.000 a 20 000 habitants i només el 29% de les biblioteques a les comunitats amb menys de 5.000 habitants. Només el 8% dels punts d'accés al llibre van adquirir documents sonors.

Aquests volums d'adquisició són en general un 6,5% dels fons de les biblioteques. S'observa així que els esforços d'adquisició són una mica més consistents per als documents sonors que per als llibres impresos (5,7%). Aquesta situació del  2012 és idèntica a l'observada el 2010 i 2011. En volum, el nombre total de les adquisicions dels enregistraments de so s'ha incrementat en un 5%, una evolució lleugerament més favorable que l'adquisició dels llibres impresos (1%) .

Considerant  que el 99% dels documents d'àudio adquirits per les biblioteques el 2012 van ser per les estructures que ja tenien un fons d'aquest tipus el 2011, cal assenyalar que hi ha molt poques biblioteques que han adquirit enregistraments sonors per primera vegada, s'estima una proporció del 3% de totes les biblioteques (2% dels punts d'accés al llibre). Retrobem aquí amb l'observació feta anteriorment,  la proporció dels equipaments que ofereixen enregistraments sonors progressa lentament però clara, guanyant alguns punts cada any ". (pp 32-33)

Préstec de documents sonors, índex de rotació

Els préstecs de llibres representen el 36% dels préstecs per a les biblioteques de 100.000 habitants contra el 19% per a les biblioteques de 5000 habitants." (p. 46)

"Més enllà d'aquest indicador global, és interessant descriure en detall els tipus de documents prestats. El 2012, s'estima que els documents de vídeo i àudio representen cada un el 10% del préstec a les biblioteques i les publicacions periòdiques 6%. El llibre electrònic és marginal. Aquests resultats són idèntics als de 2010 i 2011 ".

Per a les biblioteques, cada llibre imprès es va prestar de mitjana 1.4 vegades per any. Els documents àudio es van prestar una mica més sovint, amb una mitjana anual de 2,1 vegades per any. La rotació del fons vídeo és molt més alta amb una mitjana de 5,9 préstecs anuals per vídeo disponible. Als  punts d'accés al llibre, cada llibre imprès es va prestar de mitjana un cop l'any. Els documents àudio i vídeo van tenir rotacions més importants que en les biblioteques, amb 4’2 i 8’8 préstec per any respectivament.  Amb uns fons multimèdia més reduïts, els punts d’accés al llibre van tenir uns índex de rotació d’aquests suports entre 1’5 i 2 vegades més elevats que els observats en les biblioteques. (p. 48)

La distribució dels tipus de préstecs descrits anteriorment combina equipaments que disposen o no, per exemple, d'un fons de documents vídeo. Cal llavors examinar l'impacte de la presència dels documents vídeo o d'àudio en l'estructura del préstec. [...]

Sembla [...] que no hi ha substitució entre els llibres d'un costat i dels CD i vídeo de l'altra, sinó que es complementen. Els sonors i vídeo venen a reforçar el nombre anual de préstecs. A més, el fet d’oferir la possibilitat d’emportar-se documents sonors o vídeo permet conquerir nous inscrits. S'estima així aquest increment en un 28% més d’inscrits. Per a les biblioteques esmentades anteriorment, es compten 23 inscrits per cada 100 habitants, mentre que aquesta proporció és de 18 per als punts d’accés. (P. 49)

Evolució dels préstecs

"En termes absoluts, el nombre de préstecs de llibres a les biblioteques evoluciona molt poc i de manera irregular. El 2007, una biblioteca realitzava una mitjana de 24.100 préstecs de llibres. El 2012, aquest resultat era de 24.900 préstec de llibres. Fora dels llibres, els préstecs entren en una marcada dinàmica de creixement. El 2007, una biblioteca tenia una mitjana de 7.500 préstecs no-llibres,  el 2012 aquesta xifra és el 32% superior, assolint  9.900 (aquestes dades mitjanes inclouen els establiments que no compten amb un fons que no sigui el llibre) ".

"El nombre mitjà de llibres prestats anualment per usuari va ser, a les biblioteques, de 23,3 el 2007. El 2012, la mitjana va ser de 25,3 (és a dir, +4%) Aquesta progressió permet frenar la caiguda d’usuaris del préstec i mostra que el nombre de préstecs de llibres augmenta (3,2% entre 2007 i 2012). En contrast, la proporció entre el nombre de préstecs per cada 100 habitants ha disminuït de 376 el 2007 a 363 el 2012 ".

"En el mateix període 2007-2012, el nombre de documents no-llibre prestats va créixer un  32% a les biblioteques. La proporció d'aquests préstecs de documents vídeo, àudio i altres va passar del 24% el 2007 al 28% el 2012. Un cop més, aquesta és una tendència que permet assegurar un creixement  del volum total de préstecs (llibres i no-llibres) de +10% per a les biblioteques entre 2007 i 2012. Durant el mateix període, els punts d'accés al llibre han experimentat per la seva part un descens del 3% dels seus préstecs totals. Aquesta tendència descrita durant el període 2007-2012 es compon en realitat de dues fases diferents, amb un creixement lent entre 2007 i 2010 i una forta acceleració des del 2011. "(Pàg. 78-79)

Resum

Principals indicadors descriptius de l'activitat de les biblioteques i dels punts d'accés al llibre el 2012, valor mitjà per establiment i valor extrapolat (p. 84)

————————————-

2. Dipòsit legal dels documents sonors

La BNF te com a missió recollir sota dipòsit legal els documents impresos, gràfics, fotogràfics, sonors, audiovisuals i multimèdia.

Dipòsit legal dels enregistraments sonors: títols de fonogrames dipositats a la Biblioteca Nacional de França

2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013
12031	17491	13398	11372	11727	9885	10093	10253	10006	9555	14669	12505

Font: BNF/DEPS : Discos, xifres clau 2013 (pdf)

"Dipòsit Legal de 2013:  Tot i la disminució en comparació amb el 2012, el nombre de dipòsits segueix sent alt (12.505 documents) i superior a les xifres de l'any anterior. La publicació sobre suport físic, per tant, encara es manté. [...] El nombre de dipositants segueix sent tan alta (860), confirmant així la dispersió de la producció [...] ."  BNF, Le Petit Prospecteur, N° 21, Mai 2014.

BNF : L’Observatoire du dépôt légal : reflet de l’édition contemporaine

Audiovisuel – Indicateurs du dépôt légal 2012 [fitxer .xls – 197 Ko – 02/07/13] :

Informes anuals :

• Observatori del dipòsit legal : dades 2012 :http://www.bnf.fr/documents/dl_observatoire_2012.pdf
• Observatori del dipòsit legal : dades 2011 :http://www.bnf.fr/documents/dl_observatoire_2011.pdf
• BnF : informe d'activitat 2010 : http://webapp.bnf.fr/rapport/pdf/rapport_2010.pdf
• BnF : informe d'activitat  2009 : http://webapp.bnf.fr/rapport/pdf/rapport_2009.pdf
• BnF : informe d'activitat 2008 : http://webapp.bnf.fr/rapport/pdf/rapport_2008.pdf
• BnF : informe d'activitat 2007 : http://webapp.bnf.fr/rapport/pdf/rapport_2007.pdf 
• BnF : informe 2006 : les col·leccions : http://webapp.bnf.fr/rapport/pdf/rapport2006/collections.pdf
• BnF : informe 2005 : les col·leccions : http://webapp.bnf.fr/rapport/pdf/rapport2005/collections/collections1.pdf 
• BnF : informe 2004 : les col·leccions :http://webapp.bnf.fr/rapport/pdf/rapport2004/collections.pdf

Articles sobre la qüestió :

• Dépôt légal des phonogrammes : un observatoire et de nouveaux services, IRMA, 24/07/2013
• M. – P. Bodez, Pierre Pichon, et Marguerite Sablonnière, « Le dépôt légal de la musique à la Bibliothèque nationale de France : état des lieux et nouveaux enjeux », Fontes Artis Musicae, vol. 58, n? 3, 9 juillet, p. 236-243, 2011.

————————————-

3. El mercat de la música enregistrada 

I. Les xifres de l'SNEP –  A França

• El mercat de la música enregistrada. Balanç del Syndicat National de l’Edition Phonographique (3 febrer 2014) http://www.snepmusique.com/actualites-du-snep/le-marche-de-la-musique-enregistree-bilan-2013/
• Economia de la Producció Musical – Edició 2014 (16 juny 2014) http://www.snepmusique.com/actualites-du-snep/economie-de-la-production-musicale-edition-2014/
• Dossier de premsa -MIDEM- 2014 (pdf)

Xifres 2013 (en milers d’euros):

total del mercat físic: 367 444 (74,5%)

total del mercat digital: 125 793 (25,5%) dels quals:

• descàrregues: 62 721 (12,71%)
• telefonia mobil: 8 998 (1,82%)
• streaming: 54 074 (10,96%)

El 2013, el mercat físic encara representava el 74,5% del mercat de música enregistrada, la part del mercat de descàrrega i de  l'streaming de mercat van ser respectivament el 12,71%  i el 10,96%. Mercat total: 493.237 (100%)

Evolució del valor del mercat de la música enregistrada : 2002-2013

Musica enregistrada	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013
Física	1302	1112	953	935.2	819.2	662	530.1	512.1	466.4	412	364	367
Digital	0	0	9	30.7	43.5	50.8	77.2	75.8	88	111	125	126
Total	1302	1112	1062	965.9	862.7	713	607	589	554	523	489	493

II. Les chiffres de l’IFPI - Internacional

International Federation of the Phonographic Industry: http://www.ifpi.org/

Els mercats de la música, parts de mercat de la música enregistrada : física / digital (xifres 2012) 

Mercat	Físic	Digital	Drets veïns (*)
Chine	18%	82%	N/A
Inde	31%	60%	7%
Suède	32%	59%	8%
Etats-Unis	34%	58%	4%
Norvège	31%	57%	11%
Australie	45%	47%	6%
Canada	48%	43%	7%
Corée du Sud	55%	43%	2%
Royaume Uni	49%	39%	10%
Mexique	63%	35%	1%
Suisse	61%	32%	7%
Brésil	62%	27%	9%
Italie	62%	27%	9%
Pays-Bas	58%	27%	14%
Espagne	53%	27%	19%
France	64%	23%	11%
Autriche	65%	21%	13%
Allemagne	75%	19%	5%
Belgique	64%	18%	17%
Japon	80%	17%	2%

* [ Drets veïns és un terme relacionat amb la llei de drets d'autor i copyright per referir-se a drets similars als drets d'autor. Prové de les lleis anglosaxones, els drets veïns són part del marc jurídic dels drets d'autor. A més dels autors i de les seves obres, es consideren drets afins, connexos o drets veïns: pels artistes, intèrprets o executants, de les fixacions de les seves actuacions; pels productors de gravacions àudio-visuals, dels seus fonogrames o pel·lícules; pels organismes de radiodifusió, de les fixacions de les seves emissions. ]

Font : Music markets, with total retail value, and share of Physical, Digital records, 2012, Music industry ( IFPI 2012 annual report published in 2013) – Wikipedia -

Si be el mercat de música gravada s'ha desplaçat significativament cap al digital als Estats Units (58%) i als països escandinaus, aquest encara no és el cas a Itàlia, Espanya, França, Alemanya i Japó. 

« Despite the overall transition to digital, physical music sales still account for a major proportion of industry revenues in many major markets. »  "Tot i la transició general a la tecnologia digital, les vendes de música física encara representen una proporció important dels ingressos del sector en molt dels mercats més importants."  IFPI DigitalMusic Report 2014 (font)

III. Ministeri de Cultura i Comunicació Departament d'Estudis, Prospectiva i Estadística

Estudis i estadístiques: Economia del sector de les indústries culturals

> Discos : xifres clau 2013 (pdf)

————————————-

4. Pràctiques culturals : l'escolta de música i la pràctica musical amateur

I. Les pràctiques culturals dels francesos : enquestes 1973, 1981, 1988, 1997, 2008

http://www.pratiquesculturelles.culture.gouv.fr/

Evolucions 1973-2008 :

• Escolta quotidiana de música (pdf) : 34 % dels francesos de més de 15 anys escoltaven música cada dia al 2008 per només un 9% el 1973f
• Pràctica musical amateur (pdf) : 8 % dels francesos de més de 15 anys feien música o cantaven dins d'una organització o amb els amics en els darrers mesos del 2008 per només el 5% el 1973

Les pràctiques culturals dels francesos en l'era digital : Elements de síntesi 1997-2008 (pdf)

p. 4 :

« El 34% dels francesos n'escolten cada dia o gairebé (sense comptar la ràdio) contra el 27% onze anys enrera. El boom musical iniciat durant els anys 70  ha continuat i les seves ones de xoc s'han seguit propagant per la societat francesa amb l'envelliment de les generacions que l'han fet servir. En esdevenir digital, la música encara ha guanyat en accessibilitat : les noves possibilitats d'emmagatzemament, d'intercanvi o de transferència d'un suport a l'altre així com la multiplicació dels suports d'escolta, del telèfon mòbil a l'ordinador passant pel lector mp3, han afavorit una integració sempre més gran de la música dins la vida quotidiana, a casa, però també durant el temps de transport i per a alguns també durant el temps de treball. »

p. 5 :

« La progressió de l'escolta freqüent de música ve acompanyada efectivament d'una renovació de les preferències musicals, del fet de l'emergència regular de modes d'expressió joves que les generacions no abandonen mentre envelleixen. Una de les expressions d'aquesta mutació que funciona des de diversos decennis : contra més jove, més marcada és la preferència per la música anglo-saxona. Sens dubte, aquests resultats reflecteixen un fort efecte generacional : des de fa diverses dècades, els joves viatgen més del que ho van fer els seus grans, tenen més probabilitats d'haver viscut a l'estranger, a escoltar música anglosaxona o de veure sèries americanes en versió original. »

****

Enfocament generacional de les pràctiques culturals i mediàtiques, Département des études, de la prospective et des statistiques 2007-3 – juin 2007 : http://www2.culture.gouv.fr/culture/deps/2008/pdf/Cprospective07_3.pdf

«L'anàlisi retrospectiva que es va dur a terme sobre d'una dotzena de pràctiques culturals i mediàtiques confirma el caràcter generacional de la majoria de les tendències observades des de principis de 1970: progressió de la cultura de la pantalla, generalització de l'escolta de música enregistrada o del descens de la lectura de diaris i llibres, cada vegada els canvis han estat iniciats per una nova generació abans de ser perseguida i amplificada per les següents. Tot convida a penser en conseqüència que les profundes mutacions d'avui dia corresn el risc d'amplificar-se en els propers quinze anys en relació amb la renovació de les generacions.”

pp. 19-20. :

« Des de principis dels anys 70, l'escolta de música enregistrada, definida com el percentatge de la població que l'escolta cada dia, ha conegut un creixement impressionant : mentre que aquesta pràctica de manera regular, concernia només a un 9% de la població al 1973, va arribar al 33% de la població total al 2003! . Escoltar música enregistrada sempre ha estat considerat com una pràctica típica dels joves, i amb raó : la franja dels 15 als 24 anys d'edat apareix en cada enquesta com sempre més nombrosa que la del tram d'edat següent. De fet, l'anàlisi de les diferents variables explicatives fa sortir la variable «edat»   com la més determinant.. »

[...]

Escoltar música enregistrada té un efecte generacional net positiu. Als vint anys, el 20% dels membres de la generació del maig del 68 escoltaven música de forma quotidiana, res a veure amb el 66% de la generació de l'11 de setembre

[...]

Finalment, cal tenir en compte que escoltar música enregistrada és una pràctica generacional "pura" i extremadament robusta, en la mesura que aquest fenomen generacional positiu és observable de manera sempre tan marcada independentment del subgrup demogràfic considerat : alt o baix nivell acadèmic, homes o dones, grans ciutats o entorn rural, amb parella o sense.

II. Estadístiques sobre l'ensenyament especialitzat de música i la pràctica musical amateur

La fitxa pràctica de la médiathèque de la Cité de la musique que fa referència a un estudi del DEPS (Département des études, de la prospective et des statistiques):

L’ensenyament especialitzat de la música, de la dansai de l'art dramàtic 2008-2009, Département des études, de la prospective et des statistiques (Culture chiffres : transmission et légitimation – 2010-4). (pdf)

Vegeu també : El mercat dels instruments musicals : una factura ben regulada, IRMA, 21/07/2011

http://www.irma.asso.fr/LE-MARCHE-DES-INSTRUMENTS-DE

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Article original en francès a la website de l'ACIM : Dossier : statistiques sur la musique en bibliothèque, le marché du disque, et les pratiques musicales (édition 2014)

Traducció i adaptació al català:  Josep Lluís Villanueva Fontanella