dissabte, 28 de juny del 2014

Orgull'14: Guia de lectura & Playlist


La festa reinvidicativa del Dia de l’Orgull a Girona, a més de recordar que ningú s’ha
d’avergonyir del seu gènere, identitat o orientació sexual, pot celebrar que ja té Consell
Municipal LGTB i que la mostra de cinema Gai i Lèsbic FIRE! ha arribat a la immortal.
Des de les Biblioteques els donem la benvinguda amb un petit recull de premis LGTB,
que podeu trobar a la xarxa del Sistema de Lectura Pública de Catalunya.

Acompanya la guia una playlist que recull cançons de temàtica LGTBQ que van des del Riot Grrrl (Bikini Kill, Bratmobile, Huggy Bear) al Queercore (Team Dresch, Tribe 8, Pansy Division, Hunx and his Punx, Le Tigre o Gossip), passant per l'electrònica i l'indie d'aires tropicals. 



BONUS TRACKS: 



Per saber més coses sobre el Queercore podeu escoltar les playlist -les "Bitch Tapes"- que la revista feminista "Bitch Media" va dedicar a aquest gènere: 

Queercore: Now and Forever

Queercore: Now and Forever More

A les "Bitch Tapes" trobareu moltes més cançons, de diferents estils musicals, dedicades al al feminisme i al moviment LGTB. 





dissabte, 21 de juny del 2014

Dia Internacional de la Música: "Wrapped up in books"

Com els "Belle & Sebastian", els musictecaris també estem captivats pels llibres i més si són sobre música. Per celebrar el Dia Internacional de la Música us hem preparat una petita selecció de llibres pop que ens recorden que la música, igual que les biblioteques, encara forma part de la galaxia gutenberg. 





Bass Culture. La historia del reggae. Lloyd Bradley. Antonio Machado Libros/Acuarela Libros. Madrid, 2014.



Ja era hora que per fi algú es dignés a traduir la bíblia del reggae. Un antídot perfecte pels que creuen que el reggae comença i acaba amb Bob Marley. Aquest llibre és un recorregut apassionant per la història de la música jamaicana, des dels sound systems dels anys cinquanta, passant per l'ska, el rocksteady i el dub;  sense oblidar el seu context polític, social i econòmic i el testimoni dels seus protagonistes. Rastafaris, Rude Boys, Skinheads i marihuana comparteixen les pàgines d'aquest llibre amb la història de la creació de cançons que ja formen part de la banda sonora del segle XX. 





Estrategias sobrenaturales para montar un grupo de rock. Ian Svenonius. Blackie Books, Barcelona, 2014. 



Ian Svenonius, el líder de "Nation of Ulysses", "Make Up", "Weird Ward" and "Chain and the gang", grups que barregen en un còctel explosiu rock'n'roll, soul i política, sap que "la música és com el tacte, el menjar o la banca moderna: escapa a tota explicació". Tanmateix, aquest referent de la independència artística ha escrit una ambiciosa guia per montar una banda de rock que funciona també com a assaig sociològic i pamflet antiautoritari. Lidia Damunt va dir recomanar aquest llibre a la "Gent Normal", sobre el que va dir: "Este es un libro sobre la "otra" historia de la música. En su forma y estructura de manual me recuerda un poco a los libros para "Dummies" (los cuáles me veo obligado a leer a menudo, tengo que reconocerlo). Es el libro más divertido que he leído en mucho tiempo y a la vez el más esclarecedor. Ian tiene más razón que un santo en un montón de cosas, por ejemplo en su teoría sobre la influencia de las pandillas, el doo woop y las bandas de chicas. Y en que la nueva droga del rock es internet".



Memorias de Neil Young. El sueño de un hippie. Neil Young. Malpaso. Barcelona, 2014. 



En el pròleg l'autor diu que: " De joven jamás soñé con esto. Soñé con colores y que me caía, entre otras cosas." I a les pàgines següents Neil Young parla, sense seguir un ordre concret, sobre la seva infància a Ontario i Manitoba, de les seves relacions fracasades, del seu matrimoni, sobre què significa ser pare d'un fill descapacitat, d'acords inextingibles, d'àcids, de copes, d'escàndols i de música. Diego A. Manrique va ressenyar el llibre al diari "El País". 



Cómo funciona la música. David Byrne. Reservoir Books. Barcelona, 2014.



Fascinant, extraordinari, brillant i original, enlluernador. Aquest són alguns dels elogis que la premsa ha dedicat a l'últim llibre del que va ser el líder de "Talking Heads". En aquest volum amb títol de manual, David Byrne explica com la tecnologia i els negocis han canviat la nostra manera d'escoltar i crear cançons. També dóna nocions sobre la història de la tecnologia musical, explica anécdotes autobiogràfiques sobre la seva etapa a "Talking Heads", repassa els corrents musicals del segle XX i fa un interessant anàlisi sobre el present i el futur de la indústria musical. David Byrne també ha publicat "Diarios de bicicleta", que podeu trobar a la mateixa editorial.  A més d'escriure i compondre música, Byrne també té un segell propi, Luaka Bop. En motiu de l'edició de "Cómo funciona la música", el diari "El País" va entrevistar David Byrne




A big day coming. Jesse Jarnow. Libros del Ruido. Barcelona, 2014. 





Aquest llibre és una crònica de la història del grup "Yo la tengo", i a la vegada també és un relat sobre el naixement i l' ascenció de la música indie. Florent Muñoz de "Los Planetas", va dir d'aquest llibre que: " Antes de internet, del grunge y de los ipods ya existían ellos, uno de mis grupos favoritos. La música indie rock no se entendería sin Yo la tengo". La revista "Rockdelux" va fer un avançament de la introducció del llibre, que podeu llegir aquí

dimarts, 10 de juny del 2014

L'iPunt del Tricentenari 6 : Juny. L'aportació musictecària

L’iPunt del Tricentenari és una iniciativa que consisteix en una col·lecció de 12 punts de llibre interactius amb una mostra literària del 1714 fins a l’actualitat i una banda sonora que contextualitza, acompanya, interpreta i estableix ponts entre la música de cada època i l’actual. L’objectiu és convertir una selecció commemorativa de la literatura catalana de 1714 fins a l’actualitat, en una porta d’accés de continguts musicals diversos. S’inclouran  obres  representatives dels diferents períodes, en trams de 25 a 50 anys, fins a hipotètiques bandes sonores que acompanyen  les lectures o seleccions de temes actuals que connecten amb el context històric de cada moment. La selecció musical es fruït de la col·laboració del músic Rafel Plana i el col·lectiu de musictecaris de l'associació AMPLI .

També s’imprimiran 30.000 exemplars dels  i-punts que es difondran des de les 10 biblioteques públiques participants  en el projecte #Ensolfa : Biblioteca Pública de Tarragona, Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona, Biblioteca Vapor Vell de Barcelona, Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, Biblioteca Pública de Lleida, Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella, Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, Biblioteca  Salvador Allende de Girona, Biblioteca Pública de Banyoles, Biblioteca Vallcarca-Els Penitents de Barcelona

Després dels articles dedicats a l'iPunt 1 , l'iPunt 2,  l'iPunt 3, l'iPunt 4, i l'iPunt 5 presentem els fonaments de la selecció musical corresponent al sisè tram històric.


1864 - 1889    Jocs Florals.  El teatre hi entra el 1865



1. Boozoo Chavia Uncle Bud 
Durant aquells anys, a Nova Orleans es plantava la llavor del blues i del jazz, i als Camps de Luisiana, els esclaus negres cantaven les primeres work song que ens han arribat als postres dies i que han estat interpretades per musics del segle XX i XXI. Aquí un exemple. (Joan Puchades)

2. Yves Montand Le temps des cerises
L’entranyable poema del 1866, en l’elegant versió de Yves Montand, amb lletra de Jean-Baptiste Clément i música d’Antoine Renard. Una cançó molt relacionada amb la Comuna de París. Una joieta de l’època. (Joan Puchades)

3. Screaming Lord Sutch Jack the Ripper
El 1888 una sèrie de prostitutes van morir a mans d'aquest assassí, a qui mai van atrapar. A principis dels anys 60, Screamin' Lord Sutch -que va acabar perdent l'oremus- li va dedicar una cançó produïda pel també malaurat Joe Meek. Almenys d'un cúmul de desgràcies en va sortir un clàssic del garatge i del rock "de por". (Lidia Noguerol) 

4. Stephanie McCallum Poeme des montaignes
Un poema de Vincent d'Indy, escrit el 1881 (Joan Puchades)

5. VVAA Jocs Florals
L’any 1972 La Trinca prepara la música per a un espectacle teatral sobre textos de Joan Oliver (Pere Quart) i dirigit per Ventura Pons. Els temes eren cantats pels propis actors, un repartiment d’autèntic all-star amb Dolors Laffitte, Rosa Mª Sardà, Miquel Cors, Carme Molina, Joan Borràs, Joan Pera, i Carles Velat. Destaquem aquesta cançó que porta per títol Jocs Florals, on uns poetes es diverteixen a la Plaça de la Llana, dins el que avui es coneix com el Born Barceloní. (Jaume Vilarrubí)

6. Ludwig Minkus Don Quixot 
1869.  El segle XIX és el de la irrupció del ballet i la música als teatres. La seva conjunció total: l’òpera. Desconegut pel gran públic actual (que no el de l’època) el compositor austríac Ludwig Minkus va volar executar una doble pirueta mortal: portar la gràcia popular, xerraire, desenfadada i àcrata del Quixot als teatres musicals. El resultat és més que pintoresc: bona música i bona història. (Julian Figueres)

7. Rimski-Kórsakov Scheherezade
1888. Copsar la bellesa d’aquesta peça és quasi impossible per algú que ho vulgui fer amb paraules. Voldríem que Scheherezade continués explicant contes mil i una nits més. El compositor rus va aprofitar aquest tema universal per crear una atmosfera entre onírica i enlluernadora que supera els 126 anys que separen la seva creació del nostre present i ens uneixen en un mateix encant humà. (Julian Figueres)

8. Don McLean Vincent
L’any 1889 Van Gogh pinta una de les seves obres mestres: Nit estrellada. L’any 1971 el cantautor folk nord-americà Don McLean publica el seu meravellós disc American Pie, que a la cara B amaga aquesta brillant cançó sobre el famós quadre de Van Gogh: Vincent (Starry starry night).  (Jaume Vilarrubí)



9. Ludwig Minkus Don Quixot 
1869. El segle XIX és el de la irrupció del ballet i la música als teatres. La seva conjunció total: l’òpera. Desconegut pel gran públic actual (que no pel de l’època) el compositor austríac Ludwig Minkus va volar executar una doble pirueta mortal: portar la gràcia popular, xerraire, desenfadada i àcrata del Quixot als teatres musicals. El resultat és més que pintoresc: bona música i bona història. (Julian Figueres) 

10. Orquesta Mondragón El huevo de Colón 
El 1888 s’inaugura a Barcelona el monument a Colón, esdevenint una icona del seu skyline. El 1992 la Orquesta Mondragón liderada per Javier Gurruchaga li va dedicar aquest tema en clau de cha-cha-cha: El Huevo de Colón. (Jaume Vilarrubí)

11. John Morris The Elephant Man
Cançó composta per John Morris, provinent de la banda sonora de la pel·lícula de David Lynch "L'home elefant". Aquest film explica la vida de Joseph Merrick , conegut popularment com a l'home elefant, degut a les severes malformacions que patia. (Lidia Noguerol)

12. Serge Gainsbourg Docteur Jeckyll et Mr. Hyde
També prové de l'època victoriana el clàssic de R.L. Stevenson "L'estrany cas del doctor Jekyll i el senyor Hyde" (1886). El 1966, Serge Gainsbourg va dedicar una divertida cançó al tormentat protagonista de la novel·la. Teclats i percussió converteixen en yeyé el que abans era gòtic. (Lidia Noguerol) 

13. Billie Holiday Strange Fruit 
La industrialització de Catalunya, al segle XIX, té una part tèrbola: el tràfic d'esclaus. L'antropòleg i escriptor Jordi Tomàs en revela alguns detalls a El mar dels traïdors. En aquest relat, la nau 'Verge de Montserrat' surt el 1864 del port de Barcelona amb destí a Cuba i Puerto Rico. Abans, però, fa una escala a les costes africanes i carrega la seva mercaderia humana: 400 homes i dones. "Tot el que explica en Jordi és verídic i està documentat.", va assegurar l'escriptor i antropòleg Albert Sánchez Piñol a la presentació del llibre. "El procés d'industrialització d'aquest país [Catalunya] es va fer amb el tràfic d'esclaus", afegeix.  Strange fruit és un dels temes més colpidors de la immortal Billie Holiday:  "Dels arbres del sud penja una fruita estranya. / Sang a les fulles, i sang en l'arrel. / Cossos negres balancejant a la brisa del sud. / Estranya fruita penja dels àlbers. / Escena pastoral del valent sud. / Els ulls sortits i la boca retorçada. / Aroma de les magnòlies, dolçi fresc. / i el sobtat olor de carn cremada. Aquí està la fruita perquè la arrenquin els corbs. / perquè la pluja la prengui, perquè el vent la aspiri , perquè el sol la podreixi, perquè els arbres el deixin caure. / Aquesta és una estranya i amarga collita ". (Josep Lluís Villanueva)

14. Ovidi Montllor El ví 
El 1879, la fil·loxera, un insecte paràsit travessa els Pirineus i en pocs anys destrueix pràcticament tota la vinya catalana fins al 1889. Una vegada més recuperem una petita joia del rock progressiu barceloní El vi, tema que obre l'àlbum Crònica d'un temps (1973) on l'Ovidi declama enèrgic una adaptació del poema de Vicent Andrés Estellés, sobre una música composta per Xavier Batllés on destaca la presència del clarinet baix d'Andreu Cusidó i la guitarra elèctrica de Toti Soler. (Josep Lluís Villanueva)

15. El Pescaílla  Sarandonga
L'abril del 1870, el govern espanyol volgué cridar obligatòriament els mossos per servir dins l'exèrcit, i es produí una revolta popular d'oposició en diversos pobles del pla de Barcelona, entre ells la vila de Gràcia, coneguda com la Revolta de les Quintes. El general Eugenio de Gaminde va ser l'encarregat de fer efectiva l'ordre de les primeres quintes. Els graciencs foren avisats de l'arribada de les tropes amb els tocs de la campana de la Plaça Orient (ara Plaça de la Vila). Els militars, enutjats pel so de la campana no van parar de llençar canonades des del Passeig de Gràcia; no van aconseguir destruir-la, però si esquedar-la. No obstant això, no va deixar de tocar, tot i el mal so que feia. El setge va durar sis dies, del 4 al 9 d'abril, amb el resultat de 27 morts i el saqueig indiscriminat de gran nombre de cases.  Antonio González, El Pescailla, va néixer al carrer Fraternitat, en ple cor de la comunitat gitana de la Vila de Gràcia, i va esdevenir una figura clau en la música popular del segle XX al nostre país. Patriarca seminal de la Rumba Catalana (juntament amb Peret), la seva influència sobre artistes posteriors ha estat i és enorme. Com a exemple del seu art, presentem la rumba 'Sarandonga', una descàrrega de 1 minut i mig de marxa pura i alegria sense concessions. (Josep Lluís Villanueva) 


Tropa als Jardinets de Gràcia disposada a la repressió de la revolta contra les quintes (1870)