dimecres, 29 de gener del 2014

Meeting Boulevard # 15 : Begonya Ferré

Meeting Boulevard és un punt de trobada, un seguit d'entrevistes amb diferents bibliotecaris catalans que anirem publicant periòdicament amb l'objectiu de copsar el moment actual de la biblioteca, la professió bibliotecària i,  més concretament, la música a la biblioteca pública.

Després de les entrevistes amb Anna BröllCarme FenollGlòria Pérez-SalmerónDavid Cuadrado,  Marthe HimelfarbÀngels SolaEsther SuriñachNúria GondolbeuDaniel ArredondoFrancesc PujolMercè BarnadasMaite PinteñoNeus Castellano i Carme Ortizcontinuem la sèrie amb la Begonya Ferré, directora de la Biblioteca de Roquetes, a les Terres de l'Ebre


Begonya Ferré


De petita volies ser bibliotecària? Des de quan ho ets? 
Jo de petita volia córrer per les muntanyes. Ara sóc bibliotecària, mare de dos nenes, i continuo corrent, per les muntanyes i al darrera de les meves filles.
Pel que fa a com vaig arribar aquí... quedaria molt bonic dir que vaig viure una infantesa envoltada de llibres o que els meus pares llegien de dia i de nit, de dilluns a diumenge, laborables i festius... però no és cert, a casa hi teníem les enciclopèdies regalades per Caixa Tarragona. El meu pare és pagès i la meva mare botiguera, i d’ells no vaig heretar l’esperit bibliotecari, però sí (i els estaré eternament agraïda) l’estima per la terra i per les persones. Les tardes de la meva infància les passava a la botiga de la mare, i en acabar els deures feia de botiguera. I allà, crec, és on em vaig fer com sóc.
Vaig acabar els estudis de Biblioteconomia al 98, i vaig tornar cap a les Terres de l’Ebre, vaig continuar estudiant i treballant. I ara sóc feliç fent de “botiguera” a la Biblioteca de Roquetes.


Que és el que més t'ha agradat i t'agrada d'aquesta professió? 
Les persones. Les que vénen, les que marxen i les que es queden, les que parlen i les que callen. Les seves mirades de complicitat dient “m’agrada”. Les sinèrgies provocades per aquest anar i venir, per aquest espai que és meu i que és de tots. Aquesta lluita constant per aconseguir que cadascú senti seva la biblioteca, que hi trobi el seu racó, que siguem útils, que siguem necessaris, que les persones i només elles siguin el motor de la biblioteca.
Les paraules. Les que aprenc, les que oblido, i les que es queden amb mi, les que em fan créixer cada dia. Les que es lliguen unes darreres de les altres per fer frases, frases que es transformen en textos, textos que es transformen en llibres, llibres que em permeten aprendre, conèixer, viatjar, imaginar, somiar, estimar.


Quina és la situació més divertida que has viscut en una biblioteca? 
Cada tres per quatre hi ha algun “sarao”, i això és fantàstic! Què seria de nosaltres envoltats de silenci, d’ordre, de personetes assegudes llegint sense moure’s, de consultes acadèmiques... buahhh (tanquem paradeta). La biblioteca ha d’estar viva a tot hora, plena d’activitats i persones, i així el “divertimento” està assegurat.
Tinc la gran sort de treballar amb dues persones excepcionals, Judit Tomé i Marc Jornet. Quan t’envoltes d’optimisme i de complicitat és fàcil somriure i sobretot riure!
Us recomano veure el nostre “Harlem Shake” per si voleu riure amb nosaltres! Allò va quedar enregistrat, però hem tingut (i confio continuar tenint per molts anys) moltes altres històries que quedaran per sempre a dins nostre, i que sempre ens faran riure.
Només una!: Una associació del municipi prepara un acte per commemorar els 25 anys. Els ajudo a organitzar tota la trobada (parlaments, guions, passi d’un vídeo d’imatges de tots els membres durant aquests 25 anys, etc). Dia D. L’àrea polivalent plena de gom a gom. Comença l’acte, bla, bla, bla, acaba l’acte i la Begonya dona al “play” del vídeo preparat (amb imatges i música dels anys 60, tal i com l’associació m’havia demanat), rialles de la gent veient les seves cares 25 anys enrera, jiji, jaja., tot acompanyat de música dels 60’. Últim minut de projecció, imatges alentides de les persones que, malauradament, ja no són entre nosaltres, mentre sona la cançó: “Que se mueran los feos, que se mueran los feos, que no quede ni uno, ni uno, ni uno, ni uno de feo” (Tierra tragame!)


Estem vivint una època difícil per als serveis públics on moltes vegades la imaginació ha d'arribar on no arriba el pressupost. En aquest sentit, com veus els ànims entre els companys de les nostres biblioteques públiques?
Sempre arribarem molt més lluny amb imaginació i actitud positiva que amb diners, tant si els tenim com si no! Així que #yeswecan
No vaig viure l’època “daurada” de les biblioteques (en quan a bonança econòmica), per tant exprimeixo la imaginació des del primer dia. M’inflo els ànims a cops de “Rimas y leyendas” i publico i actuo en positiu, perquè per a fer-ho en negatiu em quedo a casa.


Alguns creiem que després del tsunami generat per les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació el rol del bibliotecari ha d'evolucionar assumint cada vegada més un paper de guia i de transmissor cultural per poder sobreviure. Quina és la teva opinió al respecte? Creus que els bibliotecaris estem realment prou preparats per aquest repte?
Jo crec que estem preparats per això i per molt més. I si no ho estem ens formem i ens hi preparem. No m’agrada pensar que he de fer coses a la biblioteca per sobreviure jo, o fer-la sobreviure a ella. No. La biblioteca ha de viure, ha de crear, ha de generar, ha de promoure, ha d’interactuar, s’ha d’avançar i ho ha de fer de manera simpàtica, oberta, espavilada i desperta. Ha d’estar on està la gent (entre les quatre parets, pels carrers, pels bars, i a les xarxes socials) i hi ha de ser per donar servei, per ajudar, per aportar els nostre granet de felicitat a la nostra gent.
La societat actual i les seves necessitats res tenen a veure amb les de fa 20, 30 o 50 anys, aleshores és fàcil deduir que la biblioteca també hagi canviat. Malament anirem si ens aferrem al passat. Les biblioteques han de respondre a les necessitats actuals, i ho han de fer amb rapidesa, amb vivesa, amb actitud positiva, amb actitud de servei.
Crec fermament amb el valor de les biblioteques i amb les persones que hi treballem. Ara és el moment de treballar més que mai per a que la nostra gent continuï apostant per nosaltres. Els ho hem demostrat. Hem estat capaços de gestionar els nostres equipaments amb pressupostos ridículs, hem estat capaços de tirar endavant cinquanta mil projectes que s’han convertit en serveis útils i necessaris per la nostra població, hem aconseguit la complicitat de les persones i hem aconseguit que sentin les biblioteques com a seves. Els som útils, molt útils i en molts casos els som imprescindibles.


Seguint aquest fil, últimament ha aparegut la paraula ‘prescripció’ com una de les funcions fonamentals del bibliotecari del S.XXI. La tendència, doncs, hauria de ser la especialització i la cooperació. Et consta que s'estiguin donant passos efectius en aquesta direcció a les biblioteques catalanes? I si no, quins creus que haurien de ser? 
Ara més que mai, la cooperació i col·laboració entre professionals, i agents de diferents tipus, és la clau de l’èxit, la clau per tirar endavant allò que en solitari no podríem aconseguir.
L’exemple més clar el tenim cadascú a casa seva. Les biblioteques petites, com la nostra, no tenim sentit si no treballem de manera conjunta amb tots els agents del nostre territori, és fonamental tenir una extensa xarxa de contactes individuals i col·lectius, entre persones i entre organitzacions, per a poder tirar endavant la gran quantitat de projectes i activitats que realitzem des de les biblioteques.
A nivell de xarxa, pel que fa al Servei de Biblioteques, si algú tenia algun dubte al respecte, si algú no confiava en que cooperar és la clau, ara ho tenim ben clar. Mira’t a la Cap del Servei, mira el seu tarannà, la seva capacitat de treball, i sobretot mira com ha estat capaç de cooperar, col·laborar i contribuir amb tot “quisqui”, i d’això n’ hem tret molts beneficis, ja ho sabeu!


Des de la teva experiència personal a la biblioteca on treballes, quin és l'ús que en fan actualment els usuaris de la col·lecció de música? us demanen consell? es deixen recomanar? busquen descobrir coses noves o més aviat volen trobar el que ja coneixen? 
Crec que en aquest aspecte tenim molt de camí per recórrer, encara. Som consellers literaris, ens demanen opinió per les lectures en el 50% dels casos. Una opinió que ens hem anat guanyant a pols a base de conèixer el terreny, i a base d’oferir moltíssima proximitat i confiança a cadascú dels nostres lectors.
En el terreny musical, al menys, per la meva pròpia experiència, les persones consumeixen allò que coneixen, i que els recomanen els seus coneguts, pocs cops, ens han demanat consell. I ara a sobre les nostres col·leccions musicals físiques no responen a les demanes de la nostra gent.
Hi ha feina per les dos bandes. En primer lloc fer-nos valdre de confiança i coneixements en l’àmbit musical per a guanyar-nos el client. I en segon lloc, posar-nos, ja de “totes totes”, a les plataformes musicals en línia, i oferir qualitat i varietat des d’aquest nou entorn, amb el nostre segell, el segell de biblioteques.cat.


Alguns creiem que, ara més que mai, la biblioteca pública hauria d’assumir un rol pedagògic actiu en la formació del gust musical de la comunitat a la qual pertany. Quina és la teva opinió al respecte? Seria possible? Com?
Som referents en l’àmbit de la informació, en l’àmbit literari, i cada cop més en l’àmbit de les tecnologies. També ho hem de ser en l’àmbit musical, no tant amb un rol pedagògic, però sí amb un rol assessor. Si tenim les eines (físiques i virtuals) i tenim els coneixements podem assessorar generant continguts de qualitat en l’àmbit de les seleccions musicals.


El concepte 'biblioteca musical híbrida' proposa que la col·lecció física de les biblioteques i les recomanacions de música en línia no són substitutives sinó complementàries, ja que ambdós presenten avantatges i inconvenients, comparteixes aquesta opinió? creus que es un concepte vàlid?
I tant, és vàlid,és viable, i ha de ser el camí a seguir. Oferir allò que la nostra gent vol, amb el format que li sigui més còmode i útil per al seu consum.


Actualment s'està utilitzant cada vegada més la recomanació musical utilitzant plataformes com Spotify, Youtube o Grooveshark; tothom crea el seu cercle d'amics per descobrir i compartir la música. Creus que els bibliotecaris hauríem també de participar activament en les plataformes de música social? de quina manera? amb quina funció? 
Sense cap mena de dubte. No hem dubtat en saltar a les xarxes socials a través de Facebook, Twitter, Instagram... hem tingut ben clar que volíem ser on és la nostra gent, no només per “ser-hi”, sinó per aportar-hi contingut, per fer-nos visibles, per relacionar-nos, per apropar-nos, per donar servei, servei bibliotecari.


Escoltes música habitualment? Quin és el darrer disc o discos que t'han emocionat? 
Crec que no he passat un sol dia de la meva vida sense música! ;-)
Dels últims, hem quedo amb La Noche eterna. Los días no vividos, de Love of Lesbian.


La Begonya exposant la presentació



Pregó de Festes de Roquetes 2014  -  Begonya Ferré, Directora de la Biblioteca de Roquetes


Moltes gràcies Begonya per la teva participació 

dimarts, 28 de gener del 2014

In memoriam Pete Seeger (1919 - 2014)

Pete Seeger 


Alt i fort com un roure
tendre i valent com un lleó
el cor i la veu del poble
per sempre més amb nosaltres




Pete a les biblioteques catalanes:
Catàleg Aladí 
Catàleg Argus



dilluns, 27 de gener del 2014

#Ensolfa : les discogràfiques a les biblioteques



Per què #Ensolfa?

Fa un any i escaig que el Servei de biblioteques del Departament de Cultura organitza unes sessions anomenades ‘10x10’ amb els editors catalans. 10x10 és un espai de trobada entre editors i bibliotecaris, pensat per a la formació contínua dels professionals i orientat a millorar les col·leccions de les biblioteques. El format ha estat ben acceptat per ambdues parts i ens ha semblat interessant ampliar-ho al camp musical.

Em fa l’efecte que les possibilitats a nivell de selecció, difusió i programació de música a les biblioteques catalanes té un potencial enorme. Penso que ara és un bon moment per obrir el ventall i buscar estratègies que serveixin per oferir valor afegit a l’usuari, molt més enllà del préstec de CDs tradicional. En aquest sentit, tenim uns aliats naturals i col·laboradors entusiastes del projecte #Ensolfa, els companys que des de l'Associació de Musictecaris AMPLI, ens fan propostes contínues. Però cal conèixer a fons el sector i és per això que vàrem recórrer a APECAT per ampliar la volta escrita (10x10) a la volta musical a Catalunya (#Ensolfa). L’acollida per part de la trentena de discogràfiques de l’associació professional va ser molt positiva. Veuen en les biblioteques un espai alternatiu i poc conegut per programar i difondre el seu treball. 

Les sessions començaran amb presentacions d’uns 20 minuts de cada discogràfica –unes 8 discogràfiques a cada sessió-. La proposta de sumar a la part formativa (que obrirem també a programadors musicals de l’entorn) un concert acústic obert al públic, ha portat a una col·laboració amb la Fundació SGAE, que patrocina bona part d’aquestes 10 sessions que programem a 10 biblioteques del territori català.


Calendari:

30.01.2014
Biblioteca Pública de Tarragona
05.02.2014
Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona
28.03.2014
Biblioteca Vapor Vell de Barcelona
17.04.2014
Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa
21.05.2014
Biblioteca Pública de Lleida
13.06.2014
Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella
08.07.2014
Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró
25.09.2014
Biblioteca Salvador Allende de Girona
09.10.2014
Biblioteca Pública de Banyoles
11.11.2014
Biblioteca Vallcarca - Els Penitents de Barcelona

Així doncs, aquesta setmana ens posem #Ensolfa a la Biblioteca de Tarragona!

Carme Fenoll Clarabuch
Cap del Servei de Biblioteques, Generalitat  de Catalunya




#ENSOLFA A LA BIBLIOTECA PÚBLICA DE TARRAGONA
30 de gener de 2014



Presentació professional que comptà amb l’assistència de professionals de les biblioteques del territori i del mon de la música (Associació de Músics i altres col·lectius). Assistència: 25 persones entre les 10 i les 14h.

Valoració molt positiva pel que fa a les presentacions que varen ser molt interessants, i al mateix temps varen donar la oportunitat de dialogar i conèixer més de prop el mon de la música catalana

A) SEGELLS
MÚSICA GLOBAL (Sabine Huygaerts)
L'Empresa Música Global Discogràfica S.L es va fundar a finals de l'any 1994.
La seva filosofia i el seu repte ha estat i és, potenciar la música en català. Ajudar als grups novells a donar-se a conèixer i a consolidar grups que ja funcionen. Un dels primers reptes va ser l’entrada de Sopa de Cabra.
Actualment amb ells tenen (citem alguns només):
Gossos, La Iaia, Els Catarres, Quimi Portet, Marc Parrot, Brams, Gertrudis, Jofre Bardagí, Joan Masdeu, i molts més...




TRITÓ (Toni Cruanyes)
Discogràfica dedicada principalment a la difusió i promoció de la música clàssica de l’àmbit català, espanyol i llatinoamericà de totes les èpoques. En aquesta línia de difusió de la música clàssica, un dels principals projectes de Tritó és la col·lecció discogràfica infantil La corxera juganera.
Cal destacar, també entre d’altres, la col·lecció discogràfica que acompanya
la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear publicada per Edicions 62, els
discos del FEMAP (Festival de Música Antiga dels Pirineus)




BANKROBBER (Marçal Lladó)
Bankrobber és un segell musical independent nascut l’any 2001 entre Barcelona i la Bisbal d’Empordà. 
Actualment treballen amb Guillamino, Sanjosex, Mazoni, El Petit de Cal Eril, Isaac Ulam, Le Petit Ramon, Macho, Sanjays, Macrobukkake i Renaldo & Clara.
També han format part de l’escuderia en el passat artistes com Els Surfing Sirles, Espaldamaceta, Holland Park o Tarannà.




DISCMEDI  (Edu Villanueva)
Discmedi S.A. es va fundar l’any 1989. Durant el seus 25 anys d’existència, ha editat discos dels més diversos estils musicals. que van des del pop-rock a la música clàssica, passant pel jazz, el folk i la música tradicional, el blues, etc...

Han editat artistes tan importants i coneguts com Els Amics de les Arts, Antònia Font, Manel, Josep Carreras, Tete Montoliu, Pascal Comelade, Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, Els Pets, Lax’n’Busto, La Vella Dixieland, Quico el Cèlio el Noi i el Mut de Ferreries, Tomeu Penya, i Joan Bibiloni, i nous valors com The Mamzelles, Okey Ok, 9Son, Els Flipats, etc…



PICAP (Joan Carles Doval)
PICAP va néixer oficialment a la primavera de 1984, de la mà d'en Joan-Carles Doval, professional del món discogràfic català i amb l’objectiu de donar suport i treballar el més conjuntament possible amb els intèrprets i autors del nostre país, respectant la seva expressió lingüística, però donant un suport preferencial a la nostra llengua. Amb el temps, també han obert una línia de música llatina de molt alta qualitat.
Actualment la seva producció musical la podem trobar també en diferents plataformes musicals.




KASBA MUSIC  (Joni Sahún)
Kasba Music va néixer l’any 2004 de l’entorn de l’agencia de management Hace Color. Des d’aleshores i fins el 31 de desembre del 2013, ha publicat 76 àlbums físics, al voltant de 80 àlbums digitals i incomptables singles i eps digitals.

Ha publicat discos de música electrònica (pels quals ha creat el subsegell New Beats), de rock (a través de Rock de Kasba), de cançó d’autor, flamenc i per suposat d’aquells estils entre els que s’ha fet un nom: reggae, rumba i mestissatge.


B) TARDA. #showcaseacústic

Entre les 19,20 i les 21,30 h. amb l’assistència d’unes 20/25 persones en els dos primers grups i un increment cap a 40 persones en el darrer, ser del territori (Reus), i a partir de les 20,45h.

Destaquem la qualitat dels grups i una valoració molt positiva de les actuacions, de la diversitat d’estils, i al bon ambient que es va crear entre tots plegats.


ALBERT FIBLA
Trajectòria consolidada amb un bon nombre de premis, on destaquen el concurs Èxit de TV3 i Catalunya Ràdio els anys 1999 i 2000, entre d’altres. Ha col·laborat amb artistes de nivell i ha adaptat al català grans clàssics.

NARAINA
Va néixer l’any 2004 amb músics provinents de la rumba catalana i el rock-and-roll psicodèlic; és el 2012 quan entren en contacte amb Pep Lladó (Gato Pérez), i amb ell com a productor es llancen de nou a la rumba.

XAVISS
Presentació del seu tercer disc en solitari del cantautor reusenc amb el títol de ‘Un dia per descobrir’, amb vuit temes en català i dos en italià; ha comptat amb la col·laboració de Miquel Brunet, compositor mallorquí, Bep Marquès o el grup La Porta dels somnis .


FOTOS. GRAVACIONS

MATÍ:

TARDA:


* * * 

                      
#ENSOLFA A LA BIBLIOTECA PÚBLICA XAVIER BENGUEREL
5 de febrer de 2014



Sessió de formació a la qual van assistir diferents professionals de les biblioteques del territori.  

Assistència: 35 persones entre les 10 i les 14h.

Representants de sis segells catalans van explicar la trajectoria i els projectes més recents de les seves discogràfiques.


A) SEGELLS


BANKROBBER 

Bankrobber és un segell musical independent nascut l’any 2001 entre Barcelona i la Bisbal d’Empordà. 
Actualment treballen amb Guillamino, Sanjosex, Mazoni, El Petit de Cal Eril, Isaac Ulam, Le Petit Ramon, Macho, Sanjays, Macrobukkake i Renaldo & Clara.
També han format part de l’escuderia en el passat artistes com Els Surfing Sirles, Espaldamaceta, Holland Park o Tarannà.


BLANCO Y NEGRO 

Des que la companyia va aparèixer a Barcelona, Blanco y Negro ha estat una peça indispensable i impulsora de la música de ball a Espanya.
El 1983 davant la creixent demanda de música de ball i l'experiència adquirida, Blanco y Negro va decidir convertir-se en una discogràfica independent, començant així la història de la que avui es pot considerar principal editora de música de ball a Espanya.
Així, Blanco y Negro ha comptat en el seu catàleg amb artistes tan dispars de la talla de David Guetta, Armin Van Buuren, Carl Cox, Eric Morillo, Bob Sinclair, Martin Solveig, Moby, Sideral o Prodigy, entre molts altres. Blanco y Negro sempre ha apostat per la música dance i ha treballat per dignificar-la en l'entorn musical espanyol i internacional. El 1988 obté el seu primer èxit internacional: aconsegueix col·locar al Nº 1 de les llistes dance britàniques a "Real Wild House" del dj barceloní Raúl Orellana, que s'editarà a 68 països del món.


DISCMEDI 

Discmedi S.A. es va fundar l’any 1989. Durant el seus 25 anys d’existència, ha editat discos dels més diversos estils musicals. que van des del pop-rock a la música clàssica, passant pel jazz, el folk i la música tradicional, el blues, etc...
Han editat artistes tan importants i coneguts com Els Amics de les Arts, Antònia Font, Manel, Josep Carreras, Tete Montoliu, Pascal Comelade, Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, Els Pets, Lax’n’Busto, La Vella Dixieland, Quico el Cèlio el Noi i el Mut de Ferreries, Tomeu Penya, i Joan Bibiloni, i nous valors com The Mamzelles, Okey Ok, 9Son, Els Flipats, etc…


EL GENIO EQUIVOCADO 

El Genio Equivocado és un petit segell discogràfic independent de Barcelona, amb més de 20 referències publicades des que va aparèixer el gener de 2010. Entre el seu catàleg, a part d'alguna figura més o menys consagrada i/ó experimentada dins de la música independent nacional (Joaquín Pascual, Montevideo, Algora...), té nombroses bandes emergents que han fet servir el segell com a rampa de llançament de les seves primeres cançons per donar-se a conèixer (Odio París, Grushenka, Big Summer, Las Ruinas...).


MÚSICA GLOBAL 

Kasba Music va néixer l’any 2004 de l’entorn de l’agencia de management Hace Color. Des d’aleshores i fins el 31 de desembre del 2013, ha publicat 76 àlbums físics, al voltant de 80 àlbums digitals i incomptables singles i eps digitals.
Ha publicat discos de música electrònica (pels quals ha creat el subsegell New Beats), de rock (a través de Rock de Kasba), de cançó d’autor, flamenc i per suposat d’aquells estils entre els que s’ha fet un nom: reggae, rumba i mestissatge.


SATÉLITE K

Satélite K és una companyia independent de Barcelona amb més de 20 anys d’experiència dedicada a la producció i difusió discogràfica.
Formen part, o han format part de la companyia artistes de la talla de Fundación Toni Manero, Ojos de Brujo, Love of Lesbian, Roger Mas, Peret, Jaume Sisa, Muchachito Bombo Infierno, Moncho, Toti Soler, Anna Roig i l’ombre de Ton Chien, Quart Primera, Pedro Burruezo, Pau Riba...entre d’altres.
Satélite K a més és una de les pioneres en distribució musical a tota Espanya tant física com Digital i està considerada a dia d’avui com una de les principals companyies discogràfiques independents de Catalunya.





B) TARDA. #showcaseacústic

Entre les 19,00 i les 20:50 es va poder gaudir d’un concert acustic  de  Isaac Ulam, Quart Primera i Las Ruinas, per aquest ordre.


ISAAC ULAM
Aromàtica i mediterrània, les qualitats de la murtra bé podrien aplicar-se a les cançons d’Isaac Ulam. És un cantautor dels que ja no en queden. És de Blanes, però es diria que surt d’un altre lloc o d’una altra època. Perquè Isaac Ulam no és un músic com els altres. La seva proposta artística és radical, insubornable.

QUART PRIMERA (4t1a)
Quart primera és un grup de música barceloní format per Pere Jou (guitarra, teclats i veu), Juan Pablo Balcázar (baix i contrabaix), Joan Canals (piano) i Carlos Falanga (bateria).
L'estil de 4t1a és un pop de la quotidianitat amb reminiscències folk.

LAS RUINAS
Las Ruinas es un grup de heavy pop que va néixer el 2008 a Barcelona. El lloc és important, ja que a moltes de les seves cançons, l’escenari (Barcelona) juga un paper clau. La banda acaba de publicar el seu tercer àlbum, Groarrr!,  amb el segell discogràfics El Genio Equivocado.








dissabte, 25 de gener del 2014

La Música a la Biblioteca BCN. Poblenou-Manuel Arranz: Música en general i de cultura popular i tradicional



La Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz té part del seu fons especialitzat en cultura popular i tradicional, una temàtica entretinguda i una mica difícil de definir, perquè què és cultura popular? Bé, ara no hi entrarem, però ens va portar a una reflexió profunda, per acotar quin era el nostre àmbit documental. A grans trets vam decidir que ens centraríem en cultura popular i tradicional preferentment de l’àmbit cultural català, també recollim alguna cosa de les Balears i el País Valencià i de la resta d’Espanya. També alguns textos teòrics, assajos i reflexions d’autors com Bienve Moya o Manuel Delgado.

Pel que fa referència a la música tenim des de CDs i llibres de sardanes, gralles, grups com Quico el Cèlio, el noi i el Mut de Ferreries o de Pep Gimeno Botifarra o la música del Carnaval de Solsona o de la Patum i la Fonoteca de música tradicional catalana, entre d’altres.

Pel que fa a la música en general i la seva difusió, difonem les novetats que ens arriben cada mes i també exposem els CDs que tenim dels concerts del mes a Barcelona amb les seves corresponents guies/cartells. L’any passat ens vam començar a endinsar en l’ús de l’Spotify i ara fem playlist dels concerts del mes (Gener 2014 per ex.)i dels festivals musicals relacionats amb la cultura popular, de moment hem fet:
FIMPT 2013 (Festival Internacional de Música Popular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú 






Us hem de confessar que no som experts en aquesta temàtica, anem aprenent amb el temps i el dia a dia. També ens deixem guiar a l’hora de fer-les pels nostres gustos i pels dels usuaris de l’Spotify. Així que si us agrada aquesta temàtica musical o si voleu començar a endinsar-vos-hi us animem a seguir-nos.

dimarts, 21 de gener del 2014

El Music Spy amb Antonio Arias, de Lagartija Nick

El proper 31 de gener, a les 19 h., hi haurà una nova sessió del Music Spy Club a la Biblioteca Vapor Vell.

El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El nostre proper espía es el gran ANTONIO ARIAS, de LAGARTIJA NICK. 





Antonio Arias és un dels percutors d’Omega, aclamat com el millor disc de tota la història del pop rock espanyol, en col·laboració amb Enrique Morente. Líder de Lagartija Nick, és responsable d’una dotzena de discos cabdals per entendre la música independent del país. Amb més de 20 anys de carrera, continuen actius, vigents, energètics. Una insubstituïble mina de referències musicals que val la pena sondejar. 


Aquí teniu les imatges que expliquen tot el trimestre del Music Spy.






I per anar obrint boca:


----------------------

Les properes dates:

MARIA RODÉS – 21 de febrer, 19 h.
Aquesta jove cantant i compositora és ja una promesa acomplerta de la música pop. Sensible i meticulosa, ha enregistrat tres discos preciosos: “Sin técnica” (2008), “Una forma de hablar“ (2010) y “Sueño Triangular” (2012). A més, ha col·laborat amb nombrosos projectes musicals, de Coque Malla a Refree.


LA TROBA KUNG-FÚ (JOAN GARRIGA) – 21 de març, 19 h.
Sorgint dels mítics Dusminguet, Joan Garriga va fundar La Troba Kung-Fú com una batedora de ritmes entre la modernitat i el folklore. Una íntima complexitat travessa els seus quatre discos en menys de 10 anys. Enguany ahn presentat Santalegria, que els confirma com una de les bandes més festives i originals de l’escena. 

Adéu a Claudio Abbado, transmissor contemporani


Claudio Abbado
Milà26 de juny de 1933 - Bolonya20 de gener de 2014


Es distingia per la seua versatilitat i per l'amplitud del seu repertori, que comprèn no només les obres clàssiques - amb especial interès pel classicisme i el romanticisme alemanys i les obres de Rossini i Verdi- sinó també pels compositors del segle XXcom Arnold SchönbergAlban Berg i altres posteriors com ara Karlheinz StockhausenLuigi NonoPierre Boulez o Krzysztof Penderecki.   (Viquipèdia)

La mer
Claude Debussy 


Claudio Abbado a les biblioteques: 
Catàleg col·lectiu Argus (Biblioteques de la Generalitat de Catalunya)
Catàleg col·lectiu Aladí (Xarxa de biblioteques municipals de la província de Barcelona)