Rencontres nationales des bibliothécaires musicaux

Malhauradament, cap dels membres de l'AMPLI hi podrà assistir.
En farem un seguiment documental del seus continguts a mida que es publiquin a la xarxa.
















Programa del congrés

Canzone Napoletana ... tre

Napule è

el barri d'Spaccanapoli i el Port, als peus del Vesubi

Napule è mille culure

Napule è mille paure

Napule è a voce de' criature che

saglie chianu chianu

e tu sai ca' nun si sulo

Napule è nu sole amaro

Napule è addore e' mare

Napule è na' carta sporca e nisciuno

se ne importa e

ognuno aspetta a' sciorta

Napule è na' camminata

int' e viche miezo all'ate

Napule è tutto nu suonno e a' sape tutto o' munno ma

nun sanno a' verità.

Napule è mille culure...

Pino Daniele
cantant i guitarrista (Napule, 19 Marzo 1955)

Músic autodidacta, comença la seva carrera partint de la canzone tradicional i tocant el baix elèctric l'any 1975 dins el grup de rock progressiu Napoli Centrale abans d'emprendre una llarga trajectòria en solitari de la qual ara en fa 30 anys des del LP Terra mia (1978), el primer d'una sèrie de 22 àlbums d'estudi i 5 en directe.

La gent de Nàpols (l'oro di Napoli segons De Sica) estima la música i als seus músics, en sap les lletres de les cançons i canta amb ells.

Pino Daniele va reunir més de 200.000 paisans a la Piazza del Plebiscito l'any 1981, un espectacle de comunió molt emocionant entre el poble i el seu músic.

Aqui podreu veure un petit reportatge d'aquest esdeveniment impressionant.
L'artista apareix carregat al màxim d'energia fins la punta dels dits, recordant per moments la potència del millor Jimi Hendrix.

Compositor influenciat pel blues en els seus inicis, ha anat incorporant a la seva música elements molt diversos, la bossa, el jazz-rock, la música àrab, la rumba, el madrigal... sempre amb una personalitat única i distintiva gràcies a la seva veu, aguda i penetrant, i el seu virtuosisme a la guitarra.

A continuació podeu veure un número de l'extraordinari concert que va oferir a la TV l'any 1983 acompanyat pel seu quintet clàssic dels 80, amb el qual s'ha tornat a reunir molts anys després per fer una gira celebrant l'esmentat 30è anniversari professional.

Aqui trobareu la seva discografia i abundant informació sobre éll: Schizzea.it


Al llarg de la seva carrera, Pino ha col·laborat amb grans músics com Wayne Shorter, Billy Cobham, Chick Corea, Al Dimeola, Don Cherry, Gato Barbieri, Luciano Pavarotti, Pat Metheny, Peter Erskine, Steve Gadd i molts altres.

Però despedirem aquesta sèrie dedicada a la canzone napoletana amb una meravellosa interpretació en solitari acompanyat només per unes llunyanes figures de piano elèctric i com no, de la seva gent, amb la cançó que ens ha anat conduint per aquesta ciutat fascinant.

La veu i la guitarra de Pino Daniele.
Napule è...

.

Fantàstic Kaossilator

El Kaossilator és un petit monstre de 154 grams a un preu raonable que pot ser tocat per qualsevol persona amb un sol dit, tot i que s'adreça de forma directa al públic DJ. I qualsevol vol dir qualsevol. Tothom pot dir-hi la seva perquè es tracta, a grans trets, d'un sintetitzador amb panell tàctil que reprodueix multitud de sons i permet crear patrons rítmics i overdubs tan sols prement un botonet amb un altre dit, millor si pot ser de l'altra mà.

Dividit en dos eixos, l'horitzontal permet el control de la nota o el to. Amb el vertical es controlen paràmetres com el feedback o la profunditat de modulació. Permet escollir entre 31 tipus d'escala. Així de simple. L'aparell de Korg està cridat a esdevenir un clàssic dels nostres dies. I no és només pel seu color, com podeu veure en aquest vídeo...

Music Spy Club

Si voleu us parlo de música... però no sé que us podria dir més enllà que barrejo en Johnny Cash i la Wanda Jackson amb Ramones i alguna cosa dels Buzzcocks, CocoRosie amb David Bowie, The Platters amb la banda sonora de Hairspray (l’última si, la del Travolta, em sap greu la traició a l’original d’en John Waters, Miss Danger!). I si algun dia estic trist poso Hefner i Tindersticks. Us en fieu de mi?? Jo no.

Inauguraré la meva participació a l’AMPLI només per recordar que aquest divendres 28 a les 19:00 a la biblioteca Vapor Vell hi haurà una nova sessió del Music Spy Club.
Tots el coneixeu perquè hi heu vingut o perquè heu rebut/vist la publicitat en algun lloc o altre. En resum, es tracta de xerrades amb algun crític musical/músic que ens selecciona les 10 millors cançons (segons el seu criteri) dels darrers 12 mesos. Ens les fa escoltar amb el volum i la qualitat que es mereixen i ens les comenta i ens justifica perquè les ha triat. Explicat ràpidament, us en feu una idea, oi?

No només es tracta de descobrir música que se'ns haurà passat per alt (quin gran dia quan em van fer escoltar en Rachid Taha... o la Patti Smith versionant Nirvana!) o de confirmar que si, que estem al dia musicalment (o com a mínim en sintonia amb el crític que fa la selecció)... sinó també és l'oportunitat de veure en persona, escoltar i conèixer com treballa, com argumenta, com selecciona i com parla el crític que llegim habitualment a les revistes especialitzades que fem servir per fer les seleccions de les nostres discografies.

Properament penjarem la publicitat del trimestre que ve. I si la multitud ho reclama us passaré l’enllaç on consultar els recomanats de cada crític convidat.

Ens veiem divendres.

HEROIS DE LA QUARTA FILERA - 2

Un altre baixista que se'n va. Pensareu que és poc afortunat situar Israel "Cachao" López com a heroi de la quarta filera. Potser ell mateix trià aparèixer en un segon pla, discret i allunyat dels focus de la fama, en decantar-se per un instrument tan bàsic com ignot en la seva funció. Cachao ens ha deixat el dissabte 22 de març als 89 anys. Era una llegenda de la música i un contrabaixista magistral, per a alguns el més gran de l'instrument en el segle XX. Nascut a l'Havana el 1918, als 13 anys debuta amb la Simfònica de la seva ciutat. Típic debut dels grans grans. La resta és història.

Peça clau de la música afrocubana i, per extensió, universal del passat segle va haver d'estar-se molts anys tocant en orquestres de ball per a casaments, però de fa uns deu anys la seva figura ha estat restablerta en el panteó dels grans entre els grans de la música de sempre. Tornant a triomfar, actuant arreu amb grans reverències i participant en ocasions tan memorables com la primera vegada que enregistrà al costat d'un altre gegant cubà, Bebo Valdés, l'any 2000 a Calle 54 de Fernando Trueba. Gràcies en part a Andy García, Emilio Estefan i els seus admiradors arreu del món.

De fet, un altre prohom de les quatre cordes anomenat Jaco Pastorius, reconfortà Cachao amb la seva més exclusiva devoció en confessar-li, en l'única ocasió que es trobaren a Miami, que era el seu baixista preferit. Ni Jimmy Blanton, ni James Jamerson, ni Charles Mingus, ni Paul Chambers, ni Ray Brown, ni Bootsy Collins, ni John Entwistle, ni Jack Bruce, ni Larry Graham, ni Scott LaFaro: Cachao era "l'essencial i indubtable" per a ell.

Vaig tenir el privilegi de veure'l en directe fa pocs anys a la sala Luz de Gas de Barcelona, acompanyat per la seva Orquesta i l'excel·lent violinista uruguaià Federico Britos. Tinc gravada aquella nit com una de les més màgiques actuacions que han vist mai els meus ulls. Dos moments: primer, el calfred que em va recórrer l'espinada quan vaig veure clar -potser als cinc minuts de concert- que aquell venerable home gran que gairebé no podia caminar sense un ajudant, polsava les notes del contrabaix amb l'ànima. I després, la sensació a la sortida, un cop fora de la sala... quasibé d'estupefacció. Ens vam preguntar més d'una vegada amb incredulitat meravellada si és que tots dos havíem vist el mateix...

El diario oficial Granma dedicó a Cachao una breve nota en una columna, en la que llamó al músico “una de las figuras más importantes del jazz latino durante el siglo pasado y animador de famosas descargas cubanas”, creador con Orestes del “llamado danzón de nuevo ritmo que derivó en el mambo”.

http://www.jornada.unam.mx/2008/03/25/index.php?section=espectaculos&article=a09n1esp

Serà enterrat en un cementiri de Miami. Descansi en pau.

Trobareu uns quants CD de Cachao a les biblioteques de la Xarxa:

http://gw24-vtls.diba.es/vtls/catalan/

El darrer que hi ha arribat és la magnífica reedició de Descargas: The Havana Sessions.

II Congrés Internacional de Música a Catalunya

Casualment, m'he assabentat de l'existència del II Congrés Internacional de Música a Catalunya , organitzat pel Consell Català de la Música, entitat privada, amb el suport de la majoria d'institucions importants del país. Buscant al Google es troba un fullet informatiu amb els participants i els continguts del congrés. També es pot localitzar un document del projecte amb data de desembre de 2007.

Llegint tot això, és just assenyalar un gran mèrit dels organitzadors donada la quantitat, varietat i renom dels participants. El congrés es divideix en tres grans blocs: educació, indústria i mitjans de comunicació i usos socials de la música.

Seré sincer.

Com a melòman, mai he sentit interès per aquest tipus d'esdeveniments.
En canvi, com a professional de la biblioteca pública sí ... i la sensació que m'ha produït aquest anunci és ben estranya.

Valoro molt i respecto tant la iniciativa com l'esforç que suposa, en tant que valoro i respecto qualsevol iniciativa que pugui millorar el nivell cultural de la nostra societat i en especial el nivell musical.

D'altra banda m'entristeix, a l'hora que em posa de mal humor, que tota l'aportació del món bibliotecari, integrada en el bloc "usos socials de la musica", comença i acaba en un punt anomenat "patrimoni musical" que es divideix en dos grups:

a/ fons documentals, sonors i instrumentals de la música a Catalunya; on participen responsables del Museu de la Música a Barcelona, la Reial Acadèmia de les Belles Arts de Sant Jordi, la Biblioteca Nacional de Catalunya i el Centre de Musique Baroque de Versailles.







foto: Centre de Musique Barroque de Versailles

b/ diferents models de descripció i catalogació dels fons musicals; on participen responsables de l'Arxiu de la Musica Basca, el Departament de Musicologia del CSIC, la Biblioteca Nacional Braidense de Milà i un membre del Grup de Música del COBDC que exposarà el Tractament documental dels fons musicals a Catalunya.









foto: Biblioteca Braidense



És a dir, els bibliotecaris que treballem les col·leccions de música a les biblioteques públiques, altrament dits musictecaris, no tenim res a dir en un forum d'aquesta magnitud o bé, a ulls del II Congrés Internacional de Música a Catalunya, senzillament no existim.










foto: Biblioteca Jaume Fuster, Barcelona

M'ha fet reflexionar perquè passa i si significa alguna cosa:

... és normal?, és mala senyal? és indiferent? estem en un altre planeta? realment la música te importància dins la biblioteca pública?, que som de veritat: una mena de cdclub gratuït?, és cert que els bibliotecaris de la "pública" finalment no tenim cap incidència en els "usos socials" de la música?, acàs ens movem dins el lumpen dels actors de la cultura musical?
no ens ha de sorprendre el fet que no hi hagi ni un sol representant d'aquest sector en un macro-congrés on costa trobar-ne a faltar algún?

Ara mateix, encara no ho sé, però d'entrada he pensat en l'Ovidi Montllor quan cantava això:

Canzone Napoletana ... due

Napule è mille paure...

carrer del Quartieri Spagnoli

Renato Carosone

compositor, director d'orquestra, cantant, pianista i pintor
(Napule, 3 gennaio 1920 - Roma, 20 maggio 2001)

fotografia obtinguda a la web oficial de l'artista

Un dels músics napolitans més coneguts al nostre país i un dels més divertits.
Creatiu i innovador, va esdevenir una figura essencial, insuflant energia i ganes de tornar a viure en un moment molt dur per a una població castigada per la guerra.
Acompanyat de la seva orquestra, els seus arranjaments, que incorporaven amb naturalitat el swing americà a la tradició napolitana, van ser de gran influència en la música popular.
Carosone va abandonar la música per la pintura l'any 1960.

La gent començava a cicatritzar ferides i començava un altra època.
La seva teràpia musical havia fet la seva funció ... quan tocava fer-la.
La seva obra queda com una recepta màgica per a qualsevol.



Aquest clip és Carosone en estat pur:






l'AMPLI recomana aquesta website dedicada al mestre, aquest genial dottore,

... i, com no, una píndola de les seves:

Pilla't una pastilla o com diuen els napolitans: Pigliate'na Pastiglia

Amb tots vostès... el gran Renato Carosone !

Centenari Olivier Messiaen

Olivier Messiaen
compositor, organista i ornitòleg
(Avignon, 10 desembre 1908 - Clichy, Île-de-France, 27 abril 1992)


Un dels compositors clau del segle XX.
La wikipedia en aquest cas fa justícia amb un extraordinari article en castellà dedicat al pare de la música clàssica contemporània.

Entre els esdeveniments que es celebren per commemorar el centenari del seu naixement destaquem el festival The Music of Messiaen: From The Canyons To The Stars programat a Londres durant tot l'any, en diferents espais i organitzat pel South Bank amb la participació de la Royal Academy of Music, la London Sinfonietta i la Philharmonia Orchestra.

Per completar informació sobre el mestre podeu consultar aquestes dues magnífiques websites:

Messiaen 2008

Boston University Messiaen Project


Fragment de la composició Oiseaux Exotiques amb Pierre-Laurent Aimard al piano i Pierre Boulez dirigint un grup de cambra.




i una improvisació del propi Olivier Messiaen a l'església de la Sainte-Trinité de Paris, on va ser l'organista durant 60 anys




A les biblioteques de la xarxa de la Diputació de Barcelona trobareu 28 enregistraments seleccionats entre la seva extensa discografia.

Música lliure : Jamendo

Jamendo és una comunitat al voltant de la música lliure des del 2005. Els artistes poden pujar la seva música gratuitament i el seu públic la pot descarregar legalment de la mateixa manera.

Des d'aquesta plataforma us presentem a Bisirk un músic anglès de 16 anys que emet contundents descàrregues de Breakbeat. Sense concessions.

Rebre, produir, difondre la informació musical a la biblioteca: algunes eines de la Web 2.0

Moltes de les idees i aplicacions presentades en aquest congrès anual dels bibliotecaris musicals francesos encara són un timid projecte a casa nostra.
Seguirem lamentant indefinidament la caiguda de préstecs de CDs ... o ens decidirem a entrar al segle XXI ?

Presentació realitzada per Nicolas Blondeau avui fa just un any. En francès.

| View | Upload your own

27a edició del Festival Jazz Terrassa

I mentre Sabadell treballa en la Ciutat de la Música, Terrassa treballa el Jazz. Com sempre.










L'edició d'aquest any , clausurada el diumenge passat, presenta un balanç de més de 30.000 assistents... no està malament: fins i tot és notícia a l'Avui d'avui.

És un plaer presentar-vos... To Django ! de l'acordeonista francès Richard Galliano , un dels protagonistes del Festival d'aquest any:

... així com la programació estable de concerts de Jazz a Terrassa per a les properes setmanes.

Entre ells, AMPLI us recomana el de Lunar Project








el proper dissabte 5 d'abril a les 11:00 al Nova Jazz Cava (10 €) on presentaràn el seu cd: Supernova, un àlbum que molt aviat trobareu a la biblioteca més propera

HEROIS DE LA QUARTA FILERA - 1

El començament d'aquesta sèrie és una mort a Manhattan.

Allà va morir, el passat 10 de març, Dennis Irwin. Sabia que estava malalt per la web de John Scofield, que consulto habitualment per saber en quin punt del mapa està tocant aquella nit el meu guitarrista favorit. La malaltia (no importa quina) l'impedia tocar i no tenia diners per pagar-se el tractament. El mateix dia 10 de març els seus amics havien organitzat un concert benèfic per ajudar-lo.

Dennis Irwin era un contrabaixista, d'aspecte ultraseriós, reconegut dintre dels músics de jazz de quarta filera sense àlbum propi. Jo el recordava dels discos amb Scofield, així que vaig apalancar-me al sofà a escoltar What we do, un disc espés i elàstic alhora (com si uns sords s'haguessin passat la vida estudiant música en relació a la seva pròpia intuició i, bruscament, recuperessin la oïda). Durant una hora vaig creure al·lucinadament que era l'única persona al món que estava escoltant allò. [El catàleg de la DIBA no registra aquest disc, ni a Irwin... i té un esgarrifós suplantador a http://www.dennisirwin.com/]

Dennis Irwin va nàixer el 51 a Birmingham. Al llarg dels seus 56 anys va acompanyar a una llista selecta de cantants de jazz (Tania Maria, Betty Carter...), va grabar uns discos inoblidables amb Scofield i Joe Lovano, va ser membre dels Jazz Messengers d'Art Blakey. Així va carretejar el seu moble per tot el món (el contrabaix és un trasto enorme, que fa vibrar tot el cos de l'intèrpret), de ciutat en ciutat, d'aeroport en aeroport, tocant l'instrument que té menys reconeixement auditiu. Aquí trobareu un videodoc guapo -l'únic que existeix- sobre la seva vida "coneguda".

Però avui, llegint El País a una fleca, he trobat un article necrològic que inclou una informació que el trasllada a la categoria d'HEROI DE LA QUARTA FILERA. Diu:

"Irwin, que mantenía una doble vida como instrumentista y cantante showman con el seudónimo de Hoot Gibson, participó en más de 500 álbumes interpretando jazz y música brasileña, su otra gran pasión."

Hoot Gibson? Cantant? El baixista més seriòs del món? Showman? Música brasilera? MÉS DE 500 ÀLBUMS?... Descobrir tota aquesta altra vida descomunal m'ha deixat bocabadat. Així que he buscat al google i un cop més, silenci: Hoot Gibson va ser un actor de western i un campió de rodeo (attenti a la foto). Hi ha una web que menciona, de passada, un tal Hoot Gibson and The White Owls. Cap rastre d'interès tampoc a http://www.allmusic.com/. L'article afegeix que també tocava el clarinet i el saxo, joder. Pot ser que 500 discos quedin esborrats per sempre?

Ah, quin sentit té el conjunt que formen Dennis Irwin, un geni del contrabaix i Hoot Gibson, un cantant brasiler amb una obra inabastable i introbable? La clau, si n'hi ha, es trobarà segurament més enllà de la música.

P.D.: Escric això mentre escolto Hand Jive, també d'Scofield, un dels discos de groove més estranys que es poden sentir. Tampoc està a la Xarxa. El tema 9, Whip The Mule, és una canya i DennisIrwinHootGibson fa caminar el seu armatoste amb un flow que despertaria a Lázaro sense intercessió divina.

P.D.2.: http://www.dennisirwin.org/ [és la web que es va habilitar els últims mesos per gestionar possibles ajudes econòmiques. Ni rastre de Hoot Gibson. Vertigen musictecari.]

JamStudio.com: les possibilitats de la Web 2.0

Col·laborar, interactuar, produir... són algunes de les premisses de la nova Web. És la mateixa d'abans però ofereix aplicacions fins ara només somniades com JamStudio.com, que permet crear música instantàniament, en solitari o col·laborant amb altres.

http://www.jamstudio.com/

Ciutat de la Música de Sabadell

Els melòmans del Vallès tenen motius per estar impacients.
Les tres principals institucions (Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sabadell) col·laboren per fer realitat un important projecte que, tal com es comenta en la seva presentació, vol fer de Sabadell una ciutat de referència pel que fa a la creació, la producció i la formació musical.



En la seva web, trobareu tots els detalls de l'avantprojecte.

La veritat és que fa molt bona pinta, i des de l'Ampli seguirem la seva evolució entenent que és una iniciativa fantàstica destinada a pujar el nivell cultural del nostre entorn.

11es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació

Enllaç a la web de les Jornades

Canzone Napoletana ... uno

Hi ha ciutats que són autèntics manantials de creativitat i talent musical: són les Grans Ciutats de la Música.
Des de l'AMPLI anirem visitant poc a poc aquestes ciutats intentant esbrinar què les fa tan especials.


Napule è mille culure...

Aquest és el primer de tres capítols en honor a la ciutat del Vesubi i la sirena Parténope de la mà de tres dels seus artistes més estimats:

Roberto Murolo, Renato Carosone i Pino Daniele

Roberto Murolo

cantant i guitarrista (Napule, 19 gennaio 1912 - Napule, 13 marzo 2003).

Murolo amb Totò

Segurament el més apreciat dels interprets de la canzone tradicional, Murolo va editar el 1965 la celebrada Napoletana, una antologia de 12 àlbums sobre la cançó partenopea des del segle XIII fins al XX, realitzada entre 1959 i 1963 juntament amb el mestre Eduardo Caliendo.

Es tracta d’una selecció de cançons que conformen un tresor musical de gran valor.

Roberto Murolo ens passeja per la densa història de la Mediterrània a través d’unes cançons fascinants, la seva veu, coneguda com la veu de Nàpols, i un exquisit i senzill acompanyament de guitarra.

El mestre Murolo va ser una figura de gran influència sobre tota una generació de músics italians que van recollir la tradició napolitana incorporant-la al jazz o al rock.

En el seu 50è anniversari de carrera artística, la RAI li va dedicar un programa especial per on van passar destacades personalitats de la música napolitana.
Aquest clip recull la part final del programa on Murolo canta acompanyat de Consiglia Licciardi i tot el públic assistent, entre el qual veiem a Renato Carosone i Lucio Dalla, una de les cançons més emotives de la canzone tradicional : 'O Marenariello.

Aqui podeu escoltar una petita mostra de cinc cançons enregistrades molt abans, entre 1937 i 1952, on trobem crues versions d'algunes de les joies posteriorment tallades amb perfecció a l'antologia.

Article a la wikipedia: http://it.wikipedia.org/wiki/Roberto_Murolo

Instruments d'altres mons

A Oddmusic.com hi trobem instruments tan curiosos com l'orgue d'ampolles de cervesa, l'harpitarra, la tuba gegant o el daxòfon. Són invents estranys i insospitats, espècimens únics en la majoria dels casos, excèntrics prototips d'improbable producció en massa. Mai no havia imaginat ni sentit a parlar de quelcom semblant a un orgue de mar però el cas és que existeix... des de l'any 2005 a Zadar (Croàcia), sota aquesta aparença un pèl "forumera".




http://www.oddmusic.com/

Pitchforkmedia o Perquè els diumenges no vaig al cinema

Tots sabem que pots fer poques coses els diumenges a la tarda. El matí és més sofert: que si el Mercat de Sant Antoni, que si t'aixeques tard i poses dos rentadores, que si vas al CaixaForum, que si el vermutillo a El Jabalí, que si visites als papes... Però les tardes del diumenge o vas al cinema o et mors de fàstic o vas al cinema i també et mors de fàstic perquè no queden entrades de la pel·li que vols veure.
D'un temps a aquesta part, però, que els gloomy sundays (recordeu aquell tema de la Billie Holiday?) em resulten divertits. He descobert dos llocs, un de real i un altre de virtual on m'agrada passar les hores.

El real es diu Manchester i és un bar musical (en realitat són dos) on pots gaudir d'una excel·lent selecció musical que passa per la new wave fins a l'art rock més actual i més interessant. Existeixen dos Manchester (com existeixen dos Cáceres, una espanyola i una altra brasilenya): un al C/ Valdonzella i un altre al barri gòtic.

Pel que fa al virtual, es diu Pitchforkmedia i és El Web, una excel·lent pàgina de crítica i notícies relacionades amb la música moderna (pop, rock, electrònica i alguna cosa de world music). Si no el coneixes et dono algunes raons per fer-ho ja:

1a- Ets impacient i vols estar a l'última: cada dia s'actualitza amb noves notícies, noves crítiques, nous vídeos, entrevistes, etc. Si un músic surt al Pitch, segur que el mes següent apareix al Rock de Lux.
2a- T'agrada descobrir música marciana.
3a- T'agraden les llistes o playlist (a mi m'encanten): el 100 millors discos dels 90's, les 100 millors cançons del 2007, les playlist dels teus músics preferits (l'última, per exemple, és a càrrec de Vampire Weekend)...
4a- Tens enllaços amb els myspace de les bandes, pots descarregar-te gratuïtament tracks i vídeos.
5a- Les crítiques són de fiar, d'aquí el prestigi internacional que té aquest web.
6a- Somnies amb viatjar a Austin.

El web és americà, per tant, és en anglès: http://www.pitchforkmedia.com/

Tot seguit pots sentir una petita playlist de grups que he descobert gràcies al Pitch.

Són humans els Electric Boogaloos?

I parlant de hip hop i breakdance... els Electric Boogaloos en directe, l'actuació televisiva que els va fer mundialment famosos. Un bon dia de 1980 algú anomenat Michael Jackson era assegut davant d'un televisor veient aquest programa...



http://www.youtube.com/watch?v=EFIrhf8HLWw

Herbie Hancock entrevistat

Ho reconec: em podeu acusar de favoritisme però... es tracta del Herbie Hancock en una sucosa entrevista en què parla del seu darrer disc, de la Joni Mitchell, del hip hop i Rockit, de la càmera Red One, del jazz, del budisme, de les matemàtiques, de música i tecnologia, etc. En anglès, very interesting.
















http://blog.wired.com/music/2007/10/herbie-hancock-.html

Selecció de música a la biblioteca pública

Curs impartit per Josep Lluís Villanueva Fontanella el 2006 i el 2008 al Consorci de Biblioteques de Barcelona i el 2008 a l'Escola d'Hivern de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (UB), al COBD per a les Biblioteques de Girona i a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Programat per al desembre de 2009 al Consorci de Biblioteques de Barcelona.